"Perdre pes canviant d'hàbits és lent, però a la llarga és més efectiu"

L’obesitat és una malaltia greu que comporta patologies també greus associades. S’ha de tractar, i l’aparició de nous fàrmacs com l’Ozempic o el que vindrà, l’anomenat Wegovy, canviarà el panorama a l’hora de fer front un problema cada cop més estès.

Ara bé, cal sempre una supervisió mèdica i també s’ha de diferenciar quan una persona vol aprimar-se per seguir uns cànons estètics o bé quan ho fa per motius de salut com pot ser el cas d’una obesitat.

És el plantejament que fan la cap d’Endocrinologia i Nutrició i la cap del servei de Farmàcia de la Fundació Althaia de Manresa, Carme Vilardell i Núria Sala respectivament. D’entrada recorden, però, que a l’estat espanyol l’Ozempic està indicat únicament per a pacients amb obesitat i diabetis i que només es pot adquirir amb recepta mèdica.

Una reducció important

Vilardell assegura que el fàrmac en qüestió és el primer que ha demostrat que hi ha hagut una reducció de pes «interessant» d’entre un 20 i un 30 %. I reduir el pes en persones obeses pot suposar millorar complicacions associades com la hipertensió, la remissió de la diabetis o les apnees que poden obligar pacients a dormir amb un respirador. Fins i tot es pot arribar a evitar una reducció l’estómac - anomenada cirurgia bariàtrica- que fins ara era l’únic tractament efectiu en els casos d’obesitat mòrbida, destaca l’especialista.

Tot i així insisteixen que tan sols està indicat per a pacients amb obesitat i diabetis. Els assajos clínics s’han fet en base a aquest perfil de pacients. No s’han estudiat els efectes d’aquest medicament en la població general sense patologies, que és la que es voldria aprimar. En el cas que es prengui el fàrmac per aquesta «pressió estètica, probablement li portarà més perjudicis que beneficis».

Per la seva part Sala destaca que la reducció de pes que s’aconsegueix amb l’Ozempic ha d’anar acompanyat d’hàbits saludables com dieta i practicar exercici físic. En cas contrari, sense «aquests bons hàbits i si deixes de prendre el tractament, tornaràs a guanyar pes».

Segons l’endocrinòloga Vilardell, ha de ser un «tractament complementari a totes les altres estratègies de perdre pes que son bàsicament fer una dieta saludable, consumir menys calories i fer exercici. Pot ser molt més eficaç amb un programa de seguiment mèdic».

Els riscos

Així mateix alerten que pot haver-hi riscos en època pregestacional perquè pot tenir efectes nocius sobre el fetus i que s’han confirmat efectes adversos com molèsties gastrointestinals i arítmies.

Avisen, també, que hi ha el temor que pugui agreujar casos de trastorns de conducta alimentària. Bàsicament en joves que puguin patir, per exemple, anorèxia.

Un problema afegit seria la sostenibilitat del sistema. El futur fàrmac per aprimar-se, el Wegovy, costa 300 euros a Alemanya. Cal veure si estarà finançat.

Segons Vilardell i Sala, l’obesitat és un problema greu de salut i també social que en la major part de casos es podria prevenir amb bons hàbits. En canvi aprimar-se costa «perquè la nostra biologia no està feta per perdre greix». Afirmen que «vivim en el món de la immediatesa. Perdre pes fent dieta i canviant d’hàbits és lent, vol implicació i força de voluntat. A la llarga, però, és l’opció més efectiva».