Un miler de pisos de Manresa van gastar en 1 any menys electricitat que una nevera

Als 5.495 habitatges buits comptabilitzats per l’INE a Manresa en el darrer cens cal sumar uns altres 984 que considera pràcticament desocupats perquè van registrar un consum d’electricitat menor a 250 kWh anuals, el que gasta una nevera o menys. Sumades les dues xifres dona un total de 6.479.

Sempre segons les dades de l’INE, si només es comptabilitzen els 5.495 habitatges buits, el percentatge en relació als 40.136 habitatges que hi ha a la ciutat és del 13,7%. Si el percentatge es fa sobre els 6.479 habitatges el resultat és del 16%.  Aquest percentatge és inferior al 24% registrat el 2011.

La darrera xifra sobre pisos buits a la ciutat que va oferir l’Ajuntament de Manresa va ser la de 7.352 al mes de gener del 2021. En relació a aquella data, en quatre anys, els habitatges sense ningú empadronat havien disminuït en 733 unitats, un 9%. La reducció havia estat progressiva i s’havia passat dels 8.085 pisos buits comptabilitzats l’any 2017 als 7.988 del 2018; als 7.756 del 2019; als 7.437 del 2020, i als 7.352 del 2021.

Manresa és la ciutat gran amb la pitjor ràtio d’habitatges buits de Catalunya

Una altra dada a tenir en compte va ser que el govern municipal va afirmar que dels 7.352 habitatges que hi havia a la ciutat sense que ningú hi estigués empadronat, el 73% es trobava en mans de petits tenidors i el 27% en mans de grans tenidors.

Això volia dir que 5.367 eren de propietaris d’entre 1 i 15 pisos i 1.985, de bancs i immobiliàries.

Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament va explicar que treballava en dues direccions per reduir habitatge buit.

Per una part, negociava amb grans tenidors per obtenir habitatge per a persones o famílies en risc d’exclusió i, d’altra banda, generava ajuts i accions de suport a persones petites tenidores de la ciutat per tal que posin al mercat els seus pisos. 

Posar habitatge al mercat

Totes dues línies d’actuació amb l’objectiu comú de pal·liar el dèficit en les diverses tipologies d’habitatge: d’emergència (per atendre situacions urgents); social (per donar resposta a persones i famílies en risc d’exclusió residencial); assequible (habitatge de protecció oficial); i dotacional (per sectors amb necessitats específiques, com ara joves, grans, o persones amb dificultats per regularitzar la seva situació administrativa). 

Segons defensa l’Ajuntament, les polítiques d’habitatge han d’anar dirigides a un ventall de tipologies d’habitatge divers.

Tot i que, segons les dades disponibles, la xifra d’habitatge sense empadronament s’ha anat reduint al llarg dels darrers anys, l’objectiu que asseguren que tenen els governs municipals és mobilitzar aquest tipus d’habitatge per tal de poder dedicar-lo a finalitats socials. També, fomentar la rehabilitació perquè pugui ser ocupat i donar vida especialment a aquells punts on més n’hi ha, especialment al nucli antic.

Subscriu-te per seguir llegint