«Estic contenta d’estudiar a Manresa perquè s’adapten a cada alumne»

El campus Manresa de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya pot presumir de tenir una estudiant de l’altra punta del món. Concretament de l’arxipèlag de Nova Caledònia. Territori sota jurisdicció francesa, tot i que amb un estatus especial, és al sud-oest de l’oceà Pacífic, a uns 1.200 quilòmetres a l’est d’Austràlia, a 2.000 al nord de Nova Zelanda, i a 17.200 de Manresa, que és on estudia Cloé Jaubert.

De 22 anys, es dona la curiosa circumstància que va néixer a una altra illa del departament d’ultramar de França també a l’altra punta del món tot i que no tan lluny: l’illa Martinica de l’arxipèlag de les Antilles, al mar del Carib.

A 32 hores d’avió

Jaubert fa el darrer dels quatre cursos de Fisioteràpia a UManresa. En aquests quatre anys ha visitat en tres ocasions la seva família a la ciutat de Nouméa, la capital de Nova Caledònia, que és on s’estan. Hi viuen poc més de 100.000 persones.

El viatge no és precisament econòmic i a més a més és llarg. Jaubert recorda que per arribar a l’estat espanyol va agafar un avió fins a Austràlia. D’aquí a Qatar, i de Qatar a Madrid. En total, més de 32 hores. Va arribar a l’estat espanyol el 2020, i primer va fer d’au pair en una família d’acollida a Andalusia per poder aprendre, així, el castellà.

La germana de la seva mare coneixia una noia que estudiava a Manresa. «Jo volia estudiar a Espanya», ha explicat a Regió7, i a partir d’aquestes circumstàncies i coneixences indirectes va anar a parar a la capital del Bages. «Ja de jove volia estudiar a Espanya perquè m’encantava tot el que veia del país per internet. Les festes, la cultura, el menjar... He conegut gent molt simpàtica que m’ha ensenyat la cultura de Catalunya».

Dubtes i Fisioteràpia

Confessa, però, que en un primer moment no sabia què estudiar. «Després veig pensar en Fisioteràpia perquè és una feina que et dona llibertat per poder treballar a qualsevol lloc. M’agradaria viatjar i és un ofici que es pot adaptar bé allà on vagi. No em vull quedar asseguda davant un ordinador».

L’adaptació a Manresa no va ser fàcil, recorda. Va arribar en pandèmia. Hi havia poques classes presencials i gairebé totes eren en línia. Recorda que molts estudiants francesos van marxar cap a casa seva i «no podies parlar amb ningú. Em sentia sola», afirma. Fins que tot es va anar normalitzant i les classes van tornar a ser presencials.

El clima tampoc no ha ajudat. «A Nova Caledònia no és el mateix que aquí». És més humit i calorós. No hi ha hivern, sinó l’estació de pluges i l’estació més seca. Resumeix, però, que està contenta d’haver estudiat a Manresa perquè «aquí intenten adaptar-se a cada alumne, i busquen solucions quan tenim algun imprevist».

Desig de viatjar

El pare de Jaubert és enginyer, i la seva mare, infermera. Té parents a França, però no sap on anirà a parar quan acabi els estudis. «De moment soc a Catalunya, i després qui sap si a el Canadà, Itàlia o em quedo a Espanya. També m’interessa Austràlia», explica. El que té clar és que quan acabi els estudis viatjarà. «Els meus pares han viatjat molt i a mi també m’agrada. Vull descobrir altres països i cultures».

Jaubert és l’única estudiant de Nova Caledònia d’UManresa. Com ella, al grau de Fisioteràpia també hi ha un estudiant d’Itàlia i un d’Andorra. Més a prop i no tan exòtic, sens dubte.

A Logopèdia hi ha 9 alumnes internacionals, dels quals un és de Bèlgica, un de Suïssa, un d’Irlanda i un d’Itàlia. La resta són de França i d’Andorra. Tres i dos, respectivament.