Pagesos de l’horta de Manresa diuen estar al límit per la sequera i reclamen més suport

Manresa pot presumir d’estar envoltada per una zona de regadiu que moltes ciutats voldrien. La sequera, però, ho està capgirant tot. Responsables d’explotacions amb qui ha parlat Regió7 asseguren que estan al límit per la manca d’aigua i que viuen el moment actual amb una incertesa extrema i, sobretot, amb la sensació de ser els darrers de la cua. En general, es queixen de manca d’informació per part de les administracions i d’incongruències en la seva gestió de l’aigua. Si no plou i els tanquen encara més l’aixeta quan s’entri en la fase d’emergència, no descarten haver de plegar.  

«A Manresa ja estem al límit. Nosaltres tenim una concessió pel regadiu de 800 litres per segon, ja ens la van passar a 60, i encara la volen reduir més. I l’altre problema afegit és que ho ha de pagar només la pagesia». És el que opina Enric Casasayas, de l’explotació Les Arnaules, a Viladordis. Recorda que la sequera del 2008 «ens va arribar molt a prop, però no es va arribar tant al límit com ara». «És una patacada econòmica per a la comarca. La gent no se’n fa càrrec».

En el seu cas, no considera que sigui un tema d’estar més o menys preparats. «Nosaltres ja fa quaranta anys que ens preparem. Bombem l’aigua de la Sèquia, la tirem en una bassa que tenim i la fem servir per regar pel sistema de degoteig i per aspersió». Ara bé, «si no baixa aigua a la Sèquia, no tindrem aigua i no tindrem res». Pot passar? «És clar que pot passar. A la que entrem en emergència i el govern faci el decret, segons com el redacti, si és més sensible o és menys sensible, tallarà d’aquí o tallarà d’allà». 

«Tenim una concessió pel regadiu de 800 litres per segon, ens la van passar a 60, i encara la volen reduir més

Enric Casasayas

— Té l'explotació Les Arnaules

Una gestió més que dubtosa

Fa notar que «el problema no només és que des del maig del 2020 no ha plogut com era normal. El 2022 va esclatar la guerra d’Ucraïna, la llum va pujar i un 50% de l’aigua del pantà de la Baells va marxar en sis mesos. Aquí a Les Arnaules hi ha un ramat d’ovelles del meu cosí, el Joan pastor. Ell pastura al marge dret i esquerre del Llobregat i no va poder travessar el riu fins al desembre perquè anava l’aigua avall. Estaven desembassant el pantà per fer corrent perquè valia molts diners i aquí cada quatre o cinc quilòmetres hi ha un salt. Ara, aquesta aigua no la tenim. Són decisions polítiques». Esmenta un altre cas. «L’any passat es va fer una concessió a ICL de les mines de Súria per al tractament de la sal. La meitat de l’aigua que entra a Manresa, quan surti per la depuradora, s’ha de canalitzar cap a Súria. 8,5 hm³ d’aigua. Són 8.500.000 m3, que és una bestiesa. Es regarien 5.000 hectàrees al Bages. Qui sigui, va fer aquesta concessió, i l’aigua, en lloc d’anar al Cardener, anirà amb un tub cap a Súria i amb un altre cap a mar perquè serà salmorra. Tindrem una sal perfecta, però, al pas que anem, no podrem produir ni un sol tomàquet per tirar-li».

Demana que, «com a societat, hem de decidir què volem fer amb l’aigua i amb el regadiu de Manresa. Què volem que sigui? Un parc per anar a passejar els gossos? Doncs, no cal aigua. Volem que sigui productiu, doncs hem de tenir l’aigua, l’hem de cuidar i hem de cuidar els regadius». És una decisió, remarca, que depèn de la societat. Constata que «poques ciutats com Manresa, amb 80.000 habitants, tenen 400 hectàrees de regadiu al costat. Això li permetria viure del regadiu. Ara bé, si no ho volem com a ciutat, el regadiu es morirà». 

Creu que si s’ha parlat més de si han de funcionar o no les dutxes als gimnasos que de si els regants podran continuar produint és perquè, «als supermercats, no hi faltaran productes. Si no són d’aquí, ja els portaran d’allà. Serà més bo o més dolent, però no en faltarà». Insisteix que es tracta de «què volem prioritzar. Hi ha gent que només t’estima en el temps dels tomàquets, però, arriba l’octubre, i no els veus més fins al juny següent. Si només venem a l’estiu, a l’hivern serem morts».

Gemma Solà porta L’Hort de Cal Climent, a la zona de regadiu del Poal de Manresa. Va agafar el relleu al seu pare quan aquest no se’n va poder fer càrrec per temes de salut i ha contractat una persona per tal que l’ajudi. «Estic casada amb el Nani del restaurant Mas de la Sala. El meu pare portava l’explotació, es va posar malalt i vaig deixar el restaurant per venir aquí perquè era un valor afegit que no volíem deixar perdre». Solà coincideix amb Casasayas pel que fa al paper del consumidor. «El problema és si la societat creu o no en el producte de proximitat perquè l’enciam el tindrà igualment hi siguem o no hi siguem nosaltres. Es tracta de quin valor tenim per a la societat de consum perquè aquesta aigua hagi de venir». 

«Hi ha molta desinformació»

Amb la sequera constata que «hi ha hagut molta reducció de l’aigua. Ja he perdut la memòria del darrer dia que en va baixar per la Sèquia», amb una excepció. «Durant les festes de Nadal cada dia va baixar aigua. O n’hi ha o no n’hi ha, i ara fa dues setmanes que no en baixa». Lligat amb això, assegura que «hi ha molta desinformació i el fet de no haver-hi comunicació et fa malpensar». Es demana, per exemple, «per què la indústria no té tantes restriccions com jo». Fa uns dies, tenia previst que hi anés un tècnic per ajudar-la a valorar què pot fer o no en la situació actual. «D’aquí a quatre dies he de plantar patates. Les planto o no?». Admet que «tot és molt incert». Alhora, es queixa que, «a nivell de gestió, es miren les coses quan tenim el problema i no podem maniobrar». En aquest sentit, es pregunta «a nivell de les administracions, què estan fent l’Ajuntament i Aigües de Manresa per vetllar per nosaltres. Ens omplim la boca de proximitat, però, qui vetlla per la proximitat?». Com Casasayas, Solà remarca que, en el seu cas, «fa molts anys que reguem per degoteig i que som sostenibles».

Pere Calafell, de l’Horta de Can Calafell, a Viladordis, també recorre al mot incertesa per definir la situació actual. «Si ho hagués de resumir amb una paraula seria aconolliment i amb la sensació de tenir al davant un futur molt incert perquè no tenim certeses». Segons té entès, quan s’entri en la fase d’emergència, «en principi, ens deixaran regar en la primera i segona fase, però, si entrem en la tercera perquè no plou, serà gairebé juny-juliol i no podré regar i estem parlant que el juny és quan necessitem més aigua perquè la producció va a tope». Actualment, «vas plantant del que reculls més de pressa, en mes i mig», però, «a final de febrer, has de tenir una mica de previsió de l’aigua que tindràs», comenta. «L’abril, maig i juny necessites més aigua. A l’hora de plantar i de cuidar-ho hi ha una feinada i no et pots arriscar a perdre-ho tot quan ja vens de l’any passat, que ja vas reduir la producció, i de l’anterior, que vam tenir tres o quatre onades de calor». 

«Acolloniment i incertesa»

Insisteix en la sensació d’«acolloniment i incertesa» i, com Solà, diu que «hi ha una manca de comunicació». Posa com a exemple que «els hortolans de tota la vida sabem que, un cop hem regat, cal tancar els ullals, però hi ha gent que no el tanca i és una aigua que es perd». Els ullals són les comportes de la Séquia que donen rec als camps.

Calafell té «uns quants hivernacles amb plàstic i dos amb un ombreig fix, i m’estic plantejant posar-ne més». Enguany fa deu anys que es dedica a aquesta feina, que ja havien fet el seu pare i el seu avi. Com Solà, també es queixa de les administracions. «S’han preocupat de la Sèquia com a canal, però no de l’aigua, del fet que es gestioni millor i s’optimitzi i que els canals secundaris estiguin arreglats», constata. 

Josep Guitart és el coordinador comarcal d’Unió de Pagesos al Bages i el coordinador nacional del sector d’herbacis. Recorda que l’any passat «va ser desastrós per als cereals, farratge i colze, amb pèrdues del 90 al 100%, segons estimacions d’Agrosegur» i que, «aquest any que ha començat amb molta sequera, el colze ha fallat i el cereal va just per anar naixent. Estem pendents de cel cada dia». El resum és que la situació és «igual o pitjor que l’any passat», sentencia Guitart.  

Un tema que els té especialment preocupats, esmenta, és el de l’aigua de boca, atès que «el govern diu que vol fer una reducció important». Fa notar que pagesos i ramaders han estat els primers interessats «a no perdre ni una gota» i que per això ja fa temps que han tingut cura de fer les inversions necessàries, per exemple, en el cas dels ramaders, amb els abeuradors, per fer-ne un ús el màxim d’eficient. «A les conques internes la quantitat anual d’aigua que gastem sumant tots els tipus de ramaderia és de 20 hectòmetres cúbics, que és un 2% de tota la conca interna». Comparat a això, Guitart, com Casasayas, cita la concessió a l’empresa ICL i la mala gestió dels pantans, tant quan han estat molt plens com ara que estan mig buits. «Sense comptar les canonades per on es perd aigua», afegeix.

L’any passat «va ser desastrós per als cereals, farratge i colze, amb pèrdues del 90 al 100%

Josep Guitart

— Coordinador comarcal d’Unió de Pagesos al Bages

«Ens sentim assenyalats»

Per això no entén que l’agricultura i la ramaderia no només siguin els últims de la fila sinó que, a més, «ens sentim assenyalats. Fa 50 anys, quan va néixer Unió de Pagesos amb el Pep Riera, la pagesia suposava el 8% de la producció, en aquests moments és de l’1%», fa saber. 

Subscriu-te per seguir llegint