Pocs trens i un d’avariat: un diumenge qualsevol a la Renfe de Manresa

Llargues estones d’espera, trens que s’avarien a mig camí o vagons atapeïts són alguns dels molts problemes que els usuaris de Renfe es troben cada dia quan pugen al tren a Manresa. Denuncien que aquestes deficiències no disminueixen els caps de setmana perquè, segons expliquen, també hi ha més afluència de la que els horaris poden assumir.

Diumenge havia de sortir un tren a les 12:24 de l’estació de Manresa en direcció a Sant Vicenç de Calders, però no va arrancar perquè hi va haver una avaria que no ho permetia. Totes les persones que havien de pujar a aquell tren es van haver d’esperar una hora a l’andana i agafar el següent, que anava el doble de ple del que seria habitual. 

Per a Juan José López, usuari de la línia R4, no va ser una situació nova. «En moltes ocasions he vist l’estació de Sant Vicenç de Castellet plena de gent que va cap a Manresa perquè estaven en un altre tren que estava avariat i s’havia de remolcar fins a Manresa i havien d’esperar allà», recorda. López apunta que «els retards es van acumulant al llarg del dia i la gent acaba en trens molt atapeïts». 

«La gent no aprofita prou el servei de trens i hauríem d’apostar-hi molt més»

Ell és de Manresa i volia anar fins a Sabadell per fer una visita al fill, «jo rai que no tinc pressa, però encara que sigui diumenge segur que hi ha gent que sí que en té», deixava anar. Quan va veure que aquell tren no anava ni endarrere ni endavant va decidir marxar i ajornar la visita per un altre dia amb més sort. 

Per Elena C., usuària habitual de la línia R4, «la gent que hi ha al tren és un reflex de la nostra societat», i, segons ella, això provoca que no funcioni bé. «Vivim en una societat molt empobrida on hem intentat integrar persones que són molt complicades i això fa que hi hagi tants robatoris de cable de coure, tothom ha de buscar-se la vida d’alguna manera». 

Una de les comparacions més comuns quan es parla de transport públic català és entre les línies de Renfe i les dels ferrocarrils de la Generalitat. Jordi Heredia, jove de 20 anys que viu a Manresa, ho té clar: «si pogués, aniria a tot arreu amb els Catalans». També és usuari de la Renfe, però en el seu cas és perquè agafa l’R12 per anar fins a Lleida, on va a veure la família pràcticament cada cap de setmana. No té massa queixa pel que fa a aquesta línia més enllà de la freqüència de pas: «passen quatre trens al dia i això limita molt», però afegia que entén que hi hagi tan pocs trens cap a la capital del Segrià perquè «moltes vegades van quasi buits». 

«La gent que anem en tren som els que no tenim el privilegi d’anar en cotxe»

Alguns dels usuaris creuen que no tenen massa dret de reivindicar res a Renfe perquè el servei que ofereix és gratuït si es compra l’abonament recurrent i es fan més de setze viatges en quatre mesos. És el cas de Leunam Fernández, que viu a Manresa des de fa sis mesos i agafa sovint el tren per anar a Barcelona. Afirma que no té cap queixa fora dels «petits retards habituals», però creu que quan disposi de vehicle no anirà més en tren per la comoditat que suposa el cotxe propi.

Andrea Rodríguez, va ser una de les afectades de l’avaria del tren de diumenge i va haver de trucar a uns amics perquè l’anessin a buscar perquè no tenia clar quan podria marxar de l’estació de Manresa. És sabadellenca, té 27 anys i normalment agafa l’R4 per anar a Barcelona. Està molt decebuda amb el servei i assegura que els problemes no milloren els dies festius: «els laborables quan el tren no s’espatlla, arriba tard; i els caps de setmana passen massa pocs». Intueix que molts dels usuaris d’aquest servei ho són perquè «no els queda alternativa». Assenyala que la majoria dels usuaris són joves, persones amb pocs recursos o gent gran. 

També hi ha qui no agafa el tren massa sovint i no percep que els problemes siguin greus. Mari Carmen Vila i Teresa Miró són barcelonines de 77 i 70 anys que van anar diumenge a Manresa per veure la fira de l’Aixada. Tot i que es van haver d’esperar per agafar el tren, no tenien queixes perquè no tenien pressa. Tanmateix, Miró apuntava que «fa falta més vigilància perquè no robin més cable de coure». 

Aquesta proposta la comparteixen molts dels usuaris consultats per aquest diari, com Elena C., que assegurava que «s’han de detectar i castigar les persones que fan això perquè provoquen moltes dificultats en el dia a dia de les persones amb problemes econòmics que s’han de moure en tren». 

Per a Emma Pérez, manresana que va fins a l’estació de Sants amb la Renfe gairebé cada dia, el problema principal és que no hi ha suficients trens per a tota la gent que hi viatja. «Trobo que els caps de setmana hi hauria d’haver la mateixa freqüència de pas que els dies laborables perquè la gent ha de tenir el mateix dret de moviment cada dia», assenyalava. Creu que una possible solució a aquesta problemàtica és que hi hagi més trens entre Sants i Terrassa Nord perquè «el tren va massa ple cada dia entre aquestes estacions». 

Ariel Conrado, usuari habitual tant de l’R4 com de l’R12, apuntava que en moltes ocasions s’ha trobat amb «gent que s’equivoca de tren perquè les pantalles informatives molts cops estan apagades i cada vegada hi ha menys personal a les estacions». 

El traspàs de Rodalies provoca diversitat d’opinions

Preguntats sobre el traspàs de les competències de Rodalies a la Generalitat de Catalunya, els usuaris de les línies R4 i R12 de Renfe consultats mostren opinions diverses. Hi ha qui pensa que el servei serà millor, perquè el compara amb els trens dels Ferrocarrils de la Generalitat, que solen obtenir més bona valoració dels usuaris, com és el cas de Jordi Heredia. També hi ha el grup de persones que pensen que la inversió de diners i la planificació que cal fer a Renfe per solucionar tots els problemes que arrossega des de fa anys és tan gran que és gairebé impossible que s’arregli, com diu Andrea Rodríguez.