La processó de Divendres Sant aixeca una gran expectació al centre històric de Manresa

"Vamos, valientes!", crida el guia sense trencar el silenci corprenedor que embolcalla l'escena. De cop se sent un espetec, un soroll trencat, sord. Els portants s'aixequen sincronitzadament i la multitud correspon amb aplaudiments entusiasmats l'alçament de l'Esperança Macarena. El so de la devoció, el so de l'admiració. La imatge de la verge s'imposa humil i majestàtica des del capdamunt del pas que a ritme lent però segur davalla per la Baixada de la Seu. Passa mitja hora de les 8 del vespre, el moment en què els Armats han trucat a les portes del temple gòtic i, des de l'interior, han començat a desfilar els participants en la Processó del Divendres Sant de Manresa. No hi ha cap ni una agulla i les càmeres dels telèfons treuen fum. Hi ha gent asseguda, fins i tot, com en unes graderies improvisades, al carrer del Bisbe. Tancant la comitiva, en la qual també prenen part mossèn Joan Hakolimana, rector de la basílica del Puigcardener, i el bisbe de Vic, Romà Casanova, mig centenar d'intèrprets de l'Agrupació Musical Verge de la Serra, de Santa Coloma de Gramenet, que una estona abans han arribat amb el Blowin'in the wind de Bob Dylan, transiten al ritme d'una de les marxes del repertori que entonaran al llarg de la nit. La tradició es presenta fidel a la cita un any més per Setmana Santa, el divendres que els evangelistes van coincidir que van crucificar Jesús de Natzaret.

Sota un cel encapotat, dues hores abans, la mort coreografia la seva dansa amb nou ballarins i tres timbalers. L'acte dels Armats inaugura la jornada de tarda i nit d'un Divendres que s'escapoleix de l'amenaça de pluja. Més de dues-centes persones ocupen el perímetre de l'espai d'actuació a la plaça de Sant Domènec i segueixen en silenci un ritual que ens recorda la inevitable fugacitat del pas del temps. Amb els vestits esquelètics igualant totes les figures mortals, sota la pell no hi ha rics ni pobres, serfs ni senyors, entre els dansaires hi trobem la dalla de la mort, el rellotge d'arena que marca l'exhauriment dels nostres dies a la Terra, un vas funerari des d'on el seu portador treu i escampa la cendra que tots serem. I unes balances per pesar les ànimes: ningú escaparà al judici final.

Deu minuts de ball i una estona d'espera fins que arrenca un altre dels protocols de la jornada, la presentació d'Honors del Maniple dels Armats al Governador de la Minorisa Romana. Els infants que una estona abans pedalaven sobre l'asfalt de la cèntrica plaça no han tornat a córrer amb els patins i les bicicletes, qui sap si impactats per la inesperada reunió de morts vivents. Els soldats romans impressionen, casc, armadures, armes. Ho faran també més tard quan obrin la processó. Però no seran els únics. Rere seu, el seguici es disposa a iniciar un llarg recorregut pel centre històric acompanyats per centenars d'espectadors. Impressiona la imatge del fort pendent del carrer Vallfonollosa amb la Macarena imperiosa cap a la plaça d'en Creus. La imatge de la multitud expectant al pas de les confraries i les entitats es repeteix a la plana de l'Om, la plaça Gispert, la plaça Valldaura. En cada punt del trajecte.

Primer els Armats i al darrera el Pas i Confraria del Natzarè, l’Associació Reparadora de Pius IXè, el Cos de portants del Sant Crist, la Reial i venerable Congregació de la Bona Mort, la Dansa de la Mort de Manresa, el Pas i Penó de la Congregació de la Verge dels Dolors, el Pas del Sant Sepulcre i Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, la Relíquia de la Santa Espina portada per la Presidència. Tancant el seguici, el Pas de l’Esperança Macarena amb les madrines i els músics, un terç dels tres centenars de participants.

La processó genera expectació i el que s'ha vist aquesta nit a Manresa és un regal per als organitzadors. En una ciutat acostumada els darrers anys als rodatges cinematogràfics, la potència emocional i visual de l'acte el signarien molts productors.