«Tant pot fer d’Armat un home com una dona»

Els canvis socials es posen de manifest en tots els àmbits. Feines, activitats o tradicions que històricament havien protagonitzat homes han deixat de ser patrimoni masculí. Una escena pròpia de Setmana Santa, com la custòdia del pas del Natzarè enguany també ha anat a càrrec dels Armats, però amb una diferència substancial: els soldats romans eren dues de les dones que formen part d’aquesta entitat manresana. Encara que no se sap amb total certesa, els Armats a Manresa podrien haver començat a desfilar el 1704 encapçalant la processó dels Dolors. Després de 26 anys d’aturada, el 2000 van tornar a desfilar. En aquesta nova etapa es van constituir com a una entitat pròpia amb estatuts propis amb el nom d’Associació Recreativa Cultural Armats de Manresa. Des de fa tres mesos, fruit del procés electoral, Sandra Chirveches Corominas (Puig-reig, 1973) és la nova presidenta. La seva candidatura es confrontava amb una opció de caràcter més continuista. Un vot de diferència va convertir Chirveches en la primera dona que presideix aquesta associació. Ella viu a Sant Fruitós de Bages d’ençà que es va casar. Està molt implicada en el teixit associatiu d’aquest municipi. Se la pot trobar als Pastorets, a la Festa de l’Arròs, als Asmodiacs i Goliaters (diables, tabals...) i al grup de gent gran Playback. Un malaurat accident laboral a la columna vertebral l’ha portat diferents vegades al quiròfan i, de retruc, a la incapacitat permanent. Es va formar en el sector de la salut i durant anys ha treballat en el sector sanitari. Està casada amb el també Armat, Ricard Font, amb qui tenen dos fills, de 24 i 19 anys.

Els Armats, a Manresa, ja és força més que una entitat centrada en la Setmana Santa.

La nostra voluntat és ser una entitat oberta a les principals celebracions de Manresa. Som a la Fira de l’Aixada, a la Fira Mediterrània, a la Festa Major o a la Cavalcada de Reis. En altres municipis només surten en activitats directament vinculades amb l’Església. Nosaltres també hem estat a la Fira Passió d’Esparreguera o a la trobada d’Armats que es fa a Vila-real. Enguany, com a fet especial, el 12 de maig celebrarem a Montserrat el 320è aniversari dels Armats de Manresa. Desfilarem i assistirem a la missa en honor a l’entitat.

Pel que explica, no teniu una dependència directa de l’Església.

Com a entitat som autònoms, amb uns estatuts propis, una junta directiva i uns socis. Tenim el nostre calendari d’assajos i actuacions. Hi ha una confraria, la del Pas de Natzarè, que pertany a la nostra associació. Per Setmana Santa sí que ens unim amb la resta de confraries i amb la parròquia de la Seu per coordinar els actes i les processons.

Una de les propostes de l’actual directiva és incrementar la presència femenina als Armats.

Fins al 2022, n’hi havia una. Enguany, podem dir que els Armats de Manresa ja tenim un bon grup de dones. Cinc fem d’Armats, quatre toquen la flauta i quatre més estan integrades a la banda. A més, hi ha dones a la Confraria i que fan de Romanes. Tot i que només fa tres mesos que som al capdavant de l’entitat, estem avançant en el procés de renovació. La nostra junta és molt integradora i volem obrir més portes a les dones i també als més joves.

Què motiva a les dones formar part d’una entitat com la vostra?

Ja, de per si, és un orgull integrar-se en una associació que històricament només era per a homes. Personalment, crec que és una manera de demostrar que hi ha una igualtat. Tant pot fer d’Armat un home com una dona. Jo, per exemple, aquest any, a la banda, he portat el bombo. No fem cap mena de mirament. Fem el que toca.

Caldrà parlar d’Armats i Armades?

Aquest tema encara no l’hem tocat. Ja arribarà el dia.

Repassant la llista de la directiva hi veiem la presència de cinc dones.

Estem en la línia del que en un principi ens havíem proposat i que era el de fer un canvi important a l’entitat. És evident que, entre les novetats, hi ha el protagonisme femení. En el meu cas, em considero una persona més. El nom de presidenta no m’agrada, però, per estatuts, és una figura que hi ha de ser.

Quan representeu els Armats, penseu que us convertiu en militars?

Personalment, més que militarisme hi veig una llarga tradició. És més probable que ens sentim com unes persones que vetllem per Jesucrist i els seus seguidors.

Les eleccions a l’ACR Armats van ser molt ajustades.

Un sol vot. Durant aquests primers mesos hem treballat molt. Procurem integrar a tothom, sempre amb la pretensió de ser una associació tan oberta com sigui possible. Tenim gent jove, però voldríem que n’hi hagués més per recuperar el grup infantil. També ens agradaria incorporar més músics a la banda i més persones per a la Confraria. Estic a altres entitats i soc conscient que motivar el jovent no és una feina fàcil. Un dels llocs on costa molt trobar relleu és per a la Confraria perquè la majoria de gent és gran i, en alguns casos, ho han de deixar per limitacions pròpies de l’edat.

Sempre hi ha l’opció de buscar complicitats amb altres entitats culturals.

És una possibilitat que caldrà valorar de cara el futur. La nova junta no hem tingut temps ni de seure. Ara, passada la Setmana Santa, és un bon moment per planificar a curt i mitjà termini. Si, com ha passat aquest any, cal concentrar esforços en reforçar la nostra Confraria del Natzarè, ho farem sense cap problema. En total, enguany, més de 60 persones de la nostra entitat hem participat de les celebracions de Setmana Santa.

Quan us caracteritzeu d’Armats o de confrares, poc o molt, sentiu què diu el públic.

Les processons són molt serioses, tots ens emocionem. Hi ha gent que plora, d’altres diuen que se l’hi posa la pell de gallina. Jo no he sentit paraules fora de to. El cert és que cada vegada hi ha més públic. Aquest any, ho hem vist clarament amb la Processó del Silenci.

La vostra entitat es defineix per sobre d’elitismes, de política o d’altres condicions.

Per sobre de gèneres i condicions, som una gran família. Als Armats de Manresa tothom hi és benvingut. En els darrers anys, també s’han incorporat persones que han arribat a la comarca.

Per què creu que cada vegada hi torna a haver més públic, confrares i Armats a les processons?

Crec que hi té molt a veure el paper que juguen les juntes de les entitats que prenen part en les processons. Quan una persona hi desfila, li sol agradar i repeteix els anys següents.

Els moviments dels Armats requereixen una bona instrucció.

El capità, Carles Marquès, és el responsable de formar-nos. Ell ja és de tercera generació. A més a més, un fill seu és a la banda de música. L’anterior capità era Joan Lladó.

Què se li demana a un Armat?

Il·lusió per formar part d’una entitat com la nostra. Ganes de passar-s’ho bé i formar part d’aquesta família. Lògicament, la disciplina necessària per poder executar el millor possible la funció d’Armat.

La vostra entitat ha aconseguit la complicitat d’artistes locals rellevants com Ramon Oms o Manel Camp.

L’escultura a escala de Ramon Oms la van encarregar els anteriors directius amb motiu de la celebració del vintè aniversari de l’entitat. Passada la pandèmia, fa un parell d’anys, es va lliurar una reproducció a l’Ajuntament de Manresa. Les dues persones representades són el Joan Lladó i el seu pare. L’artista va tenir com a base una fotografia d’ells dos, al·legòrica a la tradició dels Armats. Pel que fa a Manel Camp, el 2018 va crear la peça Beseu, una peça plena de solemnitat.

Com s’imagina l’entitat quan d’aquí prop de quatre anys acabi el seu primer mandat?

Voldria que es mantingués la bona harmonia entre els integrants de l’entitat, que ens fa sentir una família. Aquest bon ambient farà que creixem. Espero que, pel que fa al gènere, encara hi hagi més dones que facin com Armats i, com a mínim, arribem a la paritat.

Com s’ho fa per combinar la feina a totes les entitats on hi està implicada?

No ho podria fer sense el grup de gent que em dona suport. Fins i tot, alguna vegada em diuen que freni, que pensi a delegar feina a companys de l’entitat.

Subscriu-te per seguir llegint