«Si volem la qualitat no tothom podrà fer de tot»

El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, es defineix com un barceloní no centralista. Té arrels a Navarcles, Monistrol i Sant Vicenç de Castellet. «M’agrada explicar-ho perquè a Barcelona tothom és d’algun lloc». Comenta que el seu pare era l’únic oftalmòleg que hi havia a Manresa després de la guerra. Visitava a l’antic hotel San Domingo, a la Muralla, dos cops a la setmana. Ha estat a Manresa per inaugurar el nou local de la delegació al Bages del Col·legi de Metges.

Tothom és usuari o potencial usuari de la sanitat, però falten metges. Com s’entén això?.

Per una absència de planificació per part dels responsables polítics. Hi ha la paradoxa que es posen unes grans limitacions per estudiar medicina quant hi ha bons estudiants que ho podrien fer. Es troben amb un primer obstacle que es basa només en criteris de nota, i ser metge és molt més que coneixements acadèmics.

I s’acaben formant menys metges dels que el país necessita...

Aquesta és la realitat. Ningú no va preveure que la generació del baby-boom es jubilaria. A més a més, diguem-ho tot, hi ha un milió més d’habitants i una població més envellida i més depenent. No només calen més metges, sinó també més infermeria i altres professionals de la salut.

Aquesta situació es pot revertir?

Ara que entrarem en campanya, el que els polítics no diran és que el model sanitari català de tenir un hospital cada 20 quilòmetres, no és possible. Això no vol dir no tenir els serveis sanitaris a prop. Però si volem retenir bons professionals fora de l’Àrea Metropolitana, els serveis han de ser bons a tot el país, les condicions d’habitatges també i amb possibilitats de promoció personal. Els grans hospitals de l’Àrea Metropolitana han de ser generosos. No es poden posar més metges perquè no n’hi han. Això vol dir que ens hem d’organitzar d’una altra manera.

Digui’m com...

S’ha d’aprimar la burocràcia Això que ha passat amb els pagesos, en el cas de la sanitat i sobretot a primària, és urgent. El 30 o el 40 % del temps dels metges de primària és per fer tràmits burocràtics que no haurien de fer ells. Si els alliberem tindran més hores per fer de metge, que és el que necessitem.

A la Catalunya central costa trobar metges. L’Àrea Metropolitana tiba molt...

Catalunya és gran perquè té una gran capital. I la capital és la que és perquè hi ha un rere país. Fora del Pallars, l’Aran o Terres de l’Ebre, tot és a una hora. A vegades aquestes discussions són una mica ridícules. Si volem mantenir la qualitat no tothom podrà fer de tot a tot arreu.

Quin paper ha de jugar un hospital com el de Sant Joan de Déu de Manresa?

El Bages té un hospital de primer nivell. És molt important reforçar Althaia perquè mantindrà l’equilibri territorial de la qualitat sanitària de Catalunya amb serveis que hospitals més petits no podran mantenir. Ja col·labora amb Berga i Puigcerdà. Ha d’oferir especialitats, però potser no totes. Hi ha altres hospitals. Hem de pensar tots amb tots.

I què me’n diu de primària?

Fer de metges de primària és de les coses més extraordinàries que hi ha. Però has de tenir eines.

La Facultat de Medicina de la UVic-UCC, amb una Unitat Docent a Manresa, és un granet de sorra enmig d’aquesta situació?

Associació que heu fet amb la UVic-UCC ha demostrat que la Catalunya interior pot fer una oferta de qualitat i de primera categoria amb una metodologia innovadora. Des del punt de vista acadèmic competeix amb les primeres universitats. Quant poses la universitat al costat dels serveis prestigies tothom, enriqueixes el país, la professió i la qualitat de vida dels ciutadans.