La xarxa de carrils de Manresa per anar en bicicleta és «molt deficient»

Un document estratègic encarregat pel propi Ajuntament afirma que els espais són discontinus i no cobreixen tota la trama urbana

El carril bici del carrer Guimerà ocupat per vehicles

El carril bici del carrer Guimerà ocupat per vehicles / D.C.

Francesc Galindo

Francesc Galindo

«Molt deficient», així és com qualifica la xarxa ciclista de la ciutat l’Agenda Urbana Manresa 2030, un document estratègic encarregat pel propi Ajuntament .

El document estratègic per aconseguir una ciutat més sostenible destaca que «hi ha menys de 13 quilòmetres de carrils bici discontinus i que no cobreixen tota la trama urbana, la qual cosa dificulta en gran mesura la implantació d’aquest mitjà de transport».

A més, posa de manifest la manca de comunicacions amb bicicleta amb alguns municipis propers com Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós. Recentment, la Generalitat ha posat oficialment en servei el nou itinerari per a ciclistes i vianants entre Manresa i Santpedor.

Un altre fet que subratlla és que hi ha pocs aparcaments vigilats.

D’altra banda, la topografia de la ciutat, així com l’existència d’alguns carrers estrets o amb voreres insuficients, i carrers semipeatonals on els vianants i les bicicletes conviuen malament amb el trànsit rodat, fan difícil tant el desplaçament a peu, sobretot per persones amb mobilitat reduïda, com amb bicicleta.

Ecomobilitat

Davant d’això proposa el desenvolupament d’un pla integral d’ecomobilitat al Pla de Bages que promogui l’ús del transport públic i modes de transport no contaminants.

El pla inclou la conversió de la flota de busos interurbans en vehicles elèctrics, la creació d’un servei comarcal de bicing elèctric, l’establiment i senyalització d’una xarxa contínua de carrils bici entre Manresa i els municipis de l’entorn, l’establiment i senyalització d’una xarxa segura de camins que connecti els municipis de Manresa i el seu entorn. Això implica l’estudi de la creació de xarxa territorial de lloguer de bicis elèctriques amb punts de càrrega (tipus Bicing a Barcelona) impulsat pels Ajuntaments i l’Associació Bages Impuls.

El document recorda que el 36% dels desplaçaments dins Manresa es realitzen en vehicle privat, i el 73% dels desplaçaments interurbans, la qual cosa té un impacte mediambiental, mentre que el 59% dels viatges intraurbans es fan a peu, xifra moderadament baixa tenint en compte que el diàmetre mitjà del centre urbà és de dos quilòmetres.

La mobilitat ciclista i de vianants es veu dificultada pels nombrosos pendents de la ciutat i pel disseny de carrers amb prioritat per als cotxes.

Cotxes i bonys

Un aspecte que no esmenta el document, però que és ben conegut és que sovint el carril bici es troba ocupat no per ciclistes sinó per vehicles a motor.

Segons recull el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC) de Manresa, un 24% de la població es mostra disposada a fer servir carrils bici, però només el 0,2% dels desplaçaments interns es realitzen amb bicicleta a la ciutat.

Manresa té un carril bici que uneix la zona esportiva del Congost amb el parc de l’Agulla des del febrer del 2010, malgrat que aquest itinerari està cosit, encara ara, amb les mateixes mancances i incongruències que fa catorze anys. Senyalitzacions confuses per als ciclistes, bonys, trams inconnexos, turismes que hi aparquen, massa maneres per circular-hi i mal explicades. El tram del carril bici del passeig de Pere III, entre la plaça Espanya i el carrer Guimerà va durar dos anys abans de ser suprimit. Sempre hi ha qui ha apostat pel vehicle de dues rodes per moure’s per Manresa, però no ho té fàcil.

El carril bici de Manresa, si bé és una bona opció lúdica per recórrer trams de la ciutat no és efectiva per desplaçar-se amb aquest mitjà de transport de forma habitual en comptes de fer servir el vehicle privat o el transport públic.