Els fruiters, acorralats pel clima

L’escalfament global s’ha convertit en un autèntic maldecap per als agricultors. L’augment de les temperatures, l’absència de precipitacions, la normalització dels fenòmens climàtics extrems i les plagues (augmentades també per la calor) han destruït milers d’hectàrees de cultius a tot el món. Les conseqüències econòmiques són més que evidents, no només per als mateixos productors, sinó també per als consumidors. La falta de matèria primera llasta l’oferta i, per això, els preus pugen. Perquè la demanda, i ara més en temps en què s’insisteix a reduir la proteïna d’origen animal, no baixa. A més, augmenten les importacions, per la qual cosa a la tarifa cal sumar-li les despeses de transport. I la perenne ombra de la inflació, que encara que es modera, segueix molt alta. Els euros que feien falta per adquirir un quilo de qualsevol fruita fa uns anys ara amb prou feines arriben per comprar-ne 500 grams.

La primera cosa a la qual cal parar esment és en com han canviat els hiverns. Segons l’últim informe publicat per Copernicus, el Programa d’Observació de la Terra de la UE, a Europa, els mesos de finals del 2021 i els primers del 2022 es va registrar, de mitjana, un grau més de temperatura que la mitjana dels hiverns entre 1991 i 2020. A Espanya, l’Agència Estatal de Meteorologia va donar fa uns mesos una dada encara més preocupant: el desembre del 2022 va ser el més càlid de tota la sèrie històrica. En conjunt, el període hivernal va ser el desè menys fred des que hi ha dades (1961) i el cinquè més càlid d’aquest segle. Una mostra més que la Ter-ra s’escalfa a un ritme esperitat.

El cicle natural s’altera

Els arbres han notat, i molt, aquest fenomen. I és que, perquè la floració sigui l’adequada, és imprescindible que acumulin fred durant l’hivern. Si les temperatures pugen, el cicle natural s’altera i això repercuteix en la quantitat i en la qualitat dels fruits. En els casos més extrems, pot arruïnar-se fins i tot tota la temporada. Encara més, si la floració s’avança, pot ser que no hi hagi prou insectes perquè les pol·linitzin. O, pitjor encara, és possible que algunes plantes no sobrevisquin a les gelades.

Els científics fa temps que alerten d’això. Segons un estudi dut a terme per experts de la Universitat Politècnica de Madrid i de la Universitat de Castella-la Manxa, cal dissenyar estratègies d’adaptació locals i flexibles d’acord amb les projeccions climàtiques per evitar que la reducció de les temperatures pugui comprometre la viabilitat d’algunes varietats fruiteres.

Concretament, al text analitzen el que pot passar amb ametllers, pruneres, pomers, presseguers, oliveres i vinyes d’acord amb la previsible evolució del clima. L’elecció d’aquestes espècies no és fútil, ja que es tracta d’arbres amb molt de pes al camp espanyol.

La conclusió és clara: només les varietats amb baixes necessitats de fred continuaran sent viables en els pròxims 30 anys. És a dir, les espècies menys compromeses seran el cirerer, l’olivera i la vinya. No obstant això, en aquests dos últims casos la situació tampoc és del tot falaguera en tots els casos (vegeu informació adjunta). En l’extrem contrari se situen la prunera, l’ametller i el pomer. Al mig hi ha el presseguer. Per sort, els experts ofereixen solucions a aquest problema: «És possible fer una adaptació mitjançant el desplaçament dels cultius a zones adjacents, o bé mitjançant una selecció acurada de varietats amb unes necessitats de fred adequades. El desenvolupament d’aquelles amb menys necessitats de fred també contribuiria a la viabilitat dels cultius».

Plagues, sequera i diluvis

Però la falta de fred no és l’única cosa que preocupa el camp. Els fenòmens meteorològics extrems associats al canvi climàtic són una altra gran amenaça per als agricultors. Les sequeres, les pluges torrencials i les onades de fred o calor són moltes vegades darrere de la caiguda en la producció d’algunes espècies. Els fruits que sobreviuen veuen minvada la seva qualitat: baixa la capacitat gustativa i s’aprecien variacions en la seva mida, coloració, capacitat de conservació i quantitat de sucres.

El problema de l’aigua té moltes arestes. A l’hora de parlar-ne a Espanya, és inevitable esmentar les guerres de l’aigua, per desgràcia tan normalitzades a les zones més àrides. Encara que no hi ha una solució que acontenti a tothom, els experts apunten a la necessitat de crear una estratègia de país i posar en marxa infraestructures que puguin portar aquest preuat líquid a les regions més dependents. Si no és així, es repetiran estius dramàtics com el que es va viure l’any passat a La Axarquía, a Màlaga, on centenars d’alvocaters es van morir de set. «Fan falta infraestructures d’emergència per portar aigua a les zones productives amb més valor afegit de l’agro nacional», afirmen fonts de l’Associació Espanyola de Tropicals. No obstant això, científics i ecologistes no veuen amb bons ulls que es propaguin els cultius tropicals, pel fet que exigeixen grans quantitats d’aigua.

Passa el mateix amb les plagues. D’acord amb l’informe de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), aquestes destrueixen cada any el 40 % de la producció mundial de cultius. Traduït al terreny econòmic, suposa un cost de més de 165.000 milions d’euros. L’exemple més clar és la mosca de la fruita, que ha multiplicat exponencialment la seva població a causa de l’escalfament global. Les amenaces no paren aquí: reiterats informes científics adverteixen des de fa anys que l’alça de temperatures portarà un creixement de les infeccions transmeses pels aliments. Un altre factor que preocupa.

L’Agència Europea del Medi Ambient ha alertat del drama que ve. En un dels seus últims informes, l’organisme subratlla que els canvis en el clima «ja han alterat la durada de l’estació de creixement en grans parts d’Europa. Les èpoques de floració i collita s’avancen diversos dies. És previsible que aquests canvis continuïn produint-se en moltes regions».

Sense anar més lluny, el 2022, la campanya de les fruites de pinyol a Espanya va experimentar una forta reducció a causa de les fortes gelades que es van registrar a la primavera.

Una altra opció és que entri en joc la ciència per modificar l’ADN dels cultius i fer-los més resistents a les condicions extremes. És la premissa amb la qual treballen a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA). Ha creat la poma Tutti, una varietat «vermella, cruixent i sucosa» adaptada als climes càlids i que és el fruit de més de dues dècades de feina. El mateix s’està fent amb altres cultius.

Una vegada més, el futur es pot forjar en un laboratori.