La calor extrema canviarà el turisme

El canvi climàtic provocarà un transvasament de turistes a Espanya. El sud i el llevant perdran visitants a l'estiu, però en guanyaran a l'hivern, i el nord en sortirà beneficiat

L’escalfament canviarà els patrons turístics a Espanya

L’escalfament canviarà els patrons turístics a Espanya / Shutterstock

Joan LluÍs Ferrer

El turisme, un dels grans motors econòmics d’Espanya, experimentarà importants convulsions a causa del canvi climàtic. La pèrdua de benestar en algunes regions a causa de la calor extrema farà que es perdin milers de turistes a zones com Balears, Regió de Múrcia i Comunitat Valenciana. Els estiuejants, a mesura que les onades de calor siguin més freqüents, directament fugiran d’aquests destins, fins ara capdavanters en el sector. En canvi, comunitats amb temperatures més benignes, com Galícia i Astúries, guanyaran protagonisme i acolliran el turisme que perdran les altres.

Aquestes són les conclusions d’una anàlisi elaborada per un grup de científics del Joint Research Center (JRC) de la Unió Europa. En el seu informe, titulat «Impacte regional del canvi climàtic en la demanda turística europea», detallen com poden evolucionar les visites als diferents destins en funció del nivell d’escalfament al qual s’arribarà.

Els ‘guanyadors’ del desastre climàtic

A conseqüència de la transformació climàtica que viu Espanya, hi haurà guanyadors i perdedors (encara que, a la llarga, tots perdrem en aquesta batalla). Les regions més beneficiades per l’augment de les pernoctacions són Cantàbria, Astúries i Galícia. La demanda turística augmentaria fins al 7,2%, 4,2% i 3,2%, respectivament, en aquestes comunitats del nord. Seran les grans beneficiàries d’aquest desastre global.

L’anàlisi d’aquest grup d’experts ha fet les seves estimacions basant-se en quatre escenaris diferents, segons el grau d’escalfament al qual arribi el planeta. D’aquesta manera, es fan supòsits per a pujades de la temperatura global d’1,5 graus més respecte a l’era preindustrial, de 2 graus i també de 3 i fins a 4 graus d’ascens tèrmic. En el cas d’Astúries, l’augment de demanda turística aniria in crescendo, des de 0,5%, passant per l’1,2%, el 3% i fins al 4,2%, respectivament en funció d’aquests quatre escenaris, i aquests augments serien paral·lels a la pèrdua de visitants en altres zones d’Espanya.

En canvi, vuit autonomies espanyoles més experimentaran reduccions de les pernoctacions en general, en qualsevol dels quatre escenaris climàtics analitzats. Es tracta precisament dels destins més populars d’Espanya avui dia. Les illes Balears, per exemple, perdrien fins al 8,16% de pernoctacions si s’arriba als 4 graus d’escalfament respecte a l’era preindustrial (l’objectiu fixat a l’Acord de París és no depassar els 1,5°, encara que això ja sembla difícil). En canvi, la reducció a Múrcia seria del 6,8% i del 3,2% a la Comunitat Valenciana.

Per a aquesta anàlisi, els experts del JRC prenen com a bases les dades turístiques del 2019, que són similars a les actuals.

«Cada vegada hi ha més gent que abans estiuejava al sud i ara prefereix Galícia», explicava aquest estiu el president del Clúster de Turisme, Cesáreo Pardal, al Faro de Vigo. «Notem una estirada en l’afluència de visitants per aquesta raó», afirmava. I no és un fenomen puntual. Segons explica, ja l’any passat es va començar a apreciar l’entrada d’estiuejants que arribaven a la comunitat gallega escapant de la calor extrema. «Funciona el boca-orella», comenta.

Altres informes recents, com el de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, preveuen que en l’últim terç de l’actual segle i en un escenari d’escalfament global de 4 graus centígrads, el clima desèrtic i semiàrid ocuparà la meitat oriental de la Península, mentre que el clima mediterrani s’expandirà cap al nord fins a cobrir la major part de la cornisa cantàbrica, de manera que, a final de segle, tot Galícia, Astúries, Cantàbria i Biscaia tindran característiques mediterrànies.

Arribar a un escalfament de 4 °C el 2100 és un supòsit poc probable, però no descartable del tot, atesa la lentitud del procés de descarbonització, segons els experts. De fet, no s’havia d’arribar a una pujada d’1,5°C fins a final de segle, però segurament hi arribarem en només deu anys.

Més turisme a l’hivern

Ara bé, els canvis turístics a Espanya seran molt més complexos. En realitat, destins com Balears i Comunitat Valenciana, que perdran confort climàtic a l’estiu, poden acabar guanyant turistes a l’hivern, segons els pronòstics de nombrosos experts. Per a Jorge Olcina, climatòleg de la Universitat d’Alacant, els pròxims anys «deixarà de tenir sentit el concepte de temporada alta o baixa», ja que la possibilitat de gaudir d’unes condicions climàtiques confortables per a un període de descans s’estendrà entre el maig i l’octubre. Un fenomen que, sumat als tradicionals períodes de Setmana Santa i Pasqua, farà que pràcticament tot l’any pugui registrar bones xifres quant a visitants.

Així també ho creu l’investigador de la mateixa universitat Fernando Maestre, que recentment assenyalava que, si es continuen complint com fins ara les previsions, els pròxims anys l’agost serà un mes «en què farà massa calor per a molta gent», que optarà per venir en una altra època de l’any.

Aquesta prolongació de la temporada generarà més impactes, començant per un augment de l’ús dels aires condicionats i del transport terrestre, aeri i marítim, grans causants d’emissions d’efecte d’hivernacle, entre moltes altres coses.

El desafiament al qual s’enfronta el turisme a Espanya és majúscul, ja que haurà d’afrontar aquests canvis sense generar més impacte del que ja genera, assenyalen els científics.

[object Object]

Com sap qualsevol que s’hi hagi banyat, les aigües del Carib són càlides. La seva temperatura superficial mitjana és de 28 °C. El mar Mediterrani és més fred, però això està canviant, perquè des de fa uns quants anys la seva temperatura va pujant de forma accelerada i ja hi ha dies a l’estiu en què arriba a 28 i fins a 29 graus centígrads a diversos punts del litoral espanyol. Òbviament, no és una mitjana anual, però sí que és una tendència que impulsa l’aparició de les anomenades «nits tropicals», és a dir, aquelles en què el termòmetre no baixa dels 20 graus en cap moment.

Segons recorden climatòlegs com Jorge Olcina, de la Universitat d’Alacant, quan el mar supera els 25 graus deixa de refredar l’aire, i això és el que provoca aquest ambient tan càlid durant la nit quan es produeixen episodis d’onades de calor.

El mar Mediterrani serà cada vegada més aclaparador a l’estiu per als que hi viuen, perquè l’escalfament del mar i l’aire estan interconnectats i s’alimenten mútuament.

S’ha passat de 15 a 20 nits tropicals el 1980 a no baixar de les 80 en l’actualitat, fet que està directament relacionat amb una aigua de la mar tan càlida

A més, això també impulsa l’aparició de més tempestes extremes i, fins i tot, medicanes, anglicisme format per mediterranean hurricane (huracà mediter-rani), fenomen que amenaça de ser cada vegada més freqüent, precisament per les noves condicions climàtiques. Tot està canviant al Mare Nostrum.