Homosexualitat en el món animal: tan natural que es dona en més de 1.500 espècies

L’homosexualitat (és a dir, la unió de dos individus del mateix sexe) és tan natural que, fins ara, s’ha observat en més de 1.500 espècies del món animal. Hi ha aranyes homosexuals, i també lleons, cabres salvatges i pingüins entre moltíssims d’altres. Però quin és l’origen d’aquest comportament sexual i per què és compartit entre tantíssimes espècies? Segons apunta un estudi publicat aquest mateix dimarts a la revista científica ‘Nature Communications’, aquesta orientació sexual podria haver evolucionat de manera independent en diferents espècies per ajudar a mantenir relacions socials positives els diferents grups.

La investigació, liderada per un equip d’investigadors espanyols de l’Estació Experimental de Zones Àrides (EEZA-CSIC) i la Universitat de Granada, van rastrejar centenars d’estudis per entendre què sabem fins ara dels comportaments homosexuals en diferents espècies. A partir d’allà van descobrir que aquesta característica, si bé pot rastrejar-se en centenars d’espècies, és especialment comuna entre els mamífers. Sobretot en el cas dels petits i grans primats (entre els quals incloem, entre d’altres, els ‘sapiens’).

«Aquest comportament és tan freqüent en femelles com en mascles, especialment en el cas d’espècies socials», explica l’equip liderat per José Gómez i Adela González Megías. De fet, segons expliquen els experts, tot apunta que aquesta característica podria haver sorgit per mitigar determinats comportaments de competició i agressivitat entre diferents individus i, al seu torn, per garantir la bona convivència entre els integrants d’un grup.

Mecanisme contra la violència?

Un dels casos més curiosos és el de les espècies on els mascles maten altres mascles (com, per exemple, entre els elefants marins o els ximpanzés). L’anàlisi revela que l’homosexualitat és especialment comuna en aquestes espècies i això, en part, podria ser «una adaptació evolutiva per mitigar els riscos de conflictes violents entre homes». És a dir, que en alguns casos aquesta característica podria haver-se originat com una espècie d’estratègia per evitar part de les agressions entre mascles d’una mateixa espècie.

Altres estudis també apunten que l’homosexualitat podria haver-se originat com un simple mecanisme de socialització en diferents espècies. És el cas, per exemple, dels bonobos. Entre aquests animals és molt comú ‘intercanviar’ sexe a canvi d’aliments o per potenciar determinats vincles socials i això passa tant entre individus de diferent com del mateix sexe. En aquest cas, doncs, l’homosexualitat hauria sorgit com una eina per relacionar-se amb individus del mateix grup.

¿Però pot alguna d’aquestes hipòtesis explicar la diversitat afectivosexual entre els humans? És aquí on els experts demanen cautela. En primer lloc, perquè aquest comportament només s’ha estudiat acuradament en una minoria d’espècies de mamífers per la qual cosa, a la pràctica, encara hi ha moltes característiques relacionades amb aquest comportament que desconeixem. I en segon lloc, perquè els humans som animals amb sistemes de socialització molt més complexos i no sempre podem explicar els nostres comportaments només partint de la biologia.