La qualitat de l'aire a Europa millora les dues darreres dècades però es continuen superant els nivells recomanats

Les concentracions ambientals diàries de PM2,5, PM10 i NO2 han millorat les dues darreres dècades en les principals regions d'Europa, segons ha conclòs un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Barcelona Super Computing Center. El treball ha estimat aquestes concentracions en un conjunt de regions entre el 2003 i el 2019. L'objectiu era avaluar la quantitat de dies que se superen les directrius del 2021de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per a un o diversos contaminants. Les conclusions mostren que els nivells de PM 2,5 i PM10 i diòxid de nitrogen (NO2) han disminuït a la major part d'Europa, però no els d'O3. Més del 86% dels europeus van experimentar almenys un dia amb contaminació composta.

L'equip de recerca va analitzar els nivells de contaminació en més de 1.400 regions de 35 països europeus, que representen 543 milions de persones.

En concret, els resultats mostren que durant el període estudiar les partícules PM10 són les que més van disminuir, seguides de l'NO2 i les PM2,5, amb descensos anuals del 2,72%, 2,45% i 1,72%, respectivament. En canvi, els nivells d'O3 van augmentar anualment un 0,58% al sud d'Europa, fet que va multiplicar gairebé per quatre el nombre de dies amb mala qualitat de l'aire.

Contaminació composta

L'estudi va analitzar també els dies en què es van superar simultàniament els límits de dos o més contaminants, una confluència coneguda com a dia de contaminació composta. Tot i les millores globals, el 86,3% de la població europea va experimentar almenys un dia amb contaminació composta a l'any durant el període d'estudi, i les combinacions de PM 2,5-No2 i PM2,5-O3 són les més comunes.

L'equip de recerca ha desenvolupat models d'aprenentatge automàtic per estimar concentracions diàries d'alta resolució dels principals contaminants atmosfèrics. Aquest enfocament basat en les dades crea una imatge diària completa de la qualitat de l'aire al continent europeu, que va més enllà de les estacions de control escassament distribuïdes. Els models recullen dades de múltiples fonts, com ara estimacions d'aerosols per satèl·lit, dades atmosfèriques i climàtiques existents i informació sobre l'ús del sòl. Analitzant aquestes estimacions de contaminació atmosfèrica, l'equip va calcular la mitjana anual de dies en què se supera el límit diari de l'OMS per a un o més contaminants atmosfèrics.

L'anàlisi mostra que el 98,10%, el 80,15% i el 86,34% de la població europea vivia durant el període d’estudi en zones que superen els nivells anuals recomanats per l'OMS per a PM2,5, PM10 i NO2, respectivament. Aquests resultats coincideixen amb les estimacions de l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) per als 27 països de la UE utilitzant únicament dades d'estacions urbanes. Cap país va complir la norma anual d'ozó (O3) durant la temporada alta del 2003 al 2019. Pel que fa a l'exposició a curt termini, més del 90,16% i del 82,55% de la població europea vivia en zones amb almenys quatre dies que superaven les directrius diàries de l'OMS per a PM2,5 i O3 el 2019, mentre que les xifres per a NO2 i PM10 eren del 55,05% i del 26,25%.

Camí per recórrer amb els PM2,5 i l'O3

Els resultat permeten concloure que s'han produït millores significatives de la qualitat de l'aire pel que fa a les PM10 i l'NO2, però els nivells de PM2,5 i O3 continuen superant les directrius de l'OMS en moltes regions. Això es tradueix en un nombre més gran de persones exposades a nivells d'aire contaminat.

Davant d'això, l'investigador d'ISGlobal i primer autor de l'estudi, Zhao-Yue Chen, ha apuntat que fan falta esforços específics per abordar els nivells d'aquests dos contaminants, així com els dies de contaminació composta associats, especialment en l'actual context del canvi climàtic.

Per zones, els resultats revelen que els nivells de PM2,5 i PM10 van ser més elevats al nord d'Itàlia i a Europa oriental. Pel que fa l'NO2, es van observar principalment al nord d'Itàlia i en algunes zones d'Europa occidental, com el sud del Regne Unit, Bèlgica i els Països Baixos.

Per contra, l'O3 va augmentar un 0,58% al sud d'Europa, mentre que va disminuir o va mostrat una tendència no significativa a la resta del continent. D'altra banda, les reduccions més significatives de PM2,5 i PM10 es van observar a Europa central, mentre que en el cas de l'NO2 es van donar sobretot a les zones urbanes d'Europa occidental.

Més població exposada a PM2,5 i O3

El temps mitjà d'exposició i de població exposada a concentracions d'aire contaminat per PM2,5 i O3 és molt més gran que en el cas dels altres dos contaminants. Segons l'equip de recerca, això posa de manifest la urgència d'un control més exhaustiu d'aquests contaminants, així com la importància d'abordar la tendència creixent i l'impacte de l'exposició a l'O3.

L'O3 troposfèric es troba a les capes baixes de l'atmosfera i es considera un contaminant secundari perquè no s'emet directament a l'atmosfera, sinó que es forma a partir de certs precursors, com els compostos orgànics volàtils (COV), el monòxid de carboni (CO) i els òxids de nitrogen (NO3). Aquests es produeixen en els processos de combustió, principalment en el transport i la indústria. En concentracions elevades, l'ozó pot causar problemes en la salut, la vegetació i els ecosistemes.

L'investigador d'ISGlobal i autor sènior de l'estudi Joan Ballester ha reflexionat que la gestió de l'ozó presenta un repte complex a causa de la seva via de formació secundària. Les estratègies convencionals de control de la contaminació, que se centren en la reducció de les emissions de contaminants primaris, poden ser insuficients per mitigar eficaçment els alts nivells d'O3 i els dies amb contaminació composta associats, afegeix. A més, alerta que abordar el canvi climàtic, que influeix en la formació d'ozó a través de l'augment de la llum solar i l'increment de les temperatures, és crucial per a la seva gestió i la protecció de la salut pública.

Una de les conclusions més destacades de l'informe és que més del 86% dels europeus van experimentar almenys un dia amb contaminació composta cada any entre el 2012 i el 2019. Entre d'altres, la contribució dels dies de contaminació composta per PM2,5-O3 va augmentar del 4,43% el 2004 al 35,23% el 2019, convertint-se en el segon tipus més comú a Europa. Els investigadors han alertat sobre aquesta tendència. El fenomen es produeix principalment en latituds més baixes durant les estacions càlides i està probablement relacionat amb el canvi climàtic i la complexa interacció entre PM2,5 i O3.

I és que les temperatures més càlides i la intensitat més gran de la llum solar a l'estiu potencien la formació d'O3, mitjançant reaccions químiques. Posteriorment, els nivells elevats d'aquest contaminant acceleren l'oxidació dels compostos orgànics de l'aire. Aquest procés d'oxidació condueix a la condensació de certs compostos oxidats, formant noves partícules PM2,5. A més, el canvi climàtic augmenta la probabilitat d'incendis forestals, que eleven encara més tant els nivells d'O3 com de PM2,5. Ballester ha apuntat que aquesta complexa interacció crea un bucle nociu que posa en relleu la necessitat urgent d'abordar simultàniament el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica.