CONFERÈNCIA DELS OCEANS

Catalunya crea el primer mapa del seu fons marí

Una detallada cartografia permetrà avaluar l’estat de l’ecosistema i iniciar un procés pioner per quantificar els beneficis que aporta el seu capital natural.

Uns submarinistes estudien unes plantes marines. | ACN

Uns submarinistes estudien unes plantes marines. | ACN / Glòria Ayuso

Glòria Ayuso

Catalunya està posant solució a la falta de coneixement del seu fons marí. La Generalitat ja té completat el primer mapa de la seva costa entre els zero i els 50 metres de profunditat. Aquesta cartografia possibilitarà portar a terme una avaluació detallada de l’estat de tot l’ecosistema subaquàtic i iniciar un ambiciós projecte de quantificació del valor econòmic del capital natural.

Aquest mapa cartogràfic, que s’ha obtingut després de més de dos anys de treball i es presentarà pròximament, suposa "la primera foto simultània de distribució tant dels hàbitats marins com de la geologia" al màxim detall, amb una definició que arriba a cada metre quadrat. Amb aquesta informació es coneixerà la localització dels prats marins i de corall, formacions rocoses i les característiques del fons marí, "una base fonamental per treballar en la conservació de l’ecosistema i els usos humans", explica el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Sergi Tudela, després de presentar les línies generals de l’Estratègia Marítima de Catalunya en el marc de la Conferència del Decenni dels Oceans.

Per la seva capacitat de capturar CO2 i de protecció de les costes, hi ha cada vegada més conscienciació sobre la necessitat de preservar l’ecosistema marí, en avançat estat de degradació. No obstant, un element clau i tasca pendent a escala global és la quantificació del valor del capital natural marí, un pas fonamental per poder vehicular el finançament cap a projectes restauratius. La Generalitat ha treballat en un full de ruta per avançar en aquest sentit. "Ja comptem amb el mapa cartogràfic que ens detalla l’extensió i les característiques del nostre fons marí, després de la qual cosa veurem en quin estat es troba tot el seu ecosistema i, en tercer lloc, detallarem els serveis ecosistèmics que aporten", assenyala la subdirectora de Política Marítima del Departament d’Acció Climática, Rosario Alluer. Els plans passen per licitar ben aviat el desenvolupament d’aquesta quantificació.

Pesca, turisme i energia

Es tracta d’un treball complex que vol posar xifres als beneficis i riquesa que aporta el mar, que ofereix pesca, turisme, energia renovable i una extensa activitat econòmica local. Però més enllà de l’activitat econòmica, el repte més important és posar un valor monetari en el seu paper essencial per mantenir la vida al planeta: "Els prats de posidònia frenen l’erosió de la costa i garanteixen que tinguem platges, que al seu torn fan possible el manteniment de les vies del tren pel Maresme", detalla Alluer, que remarca que "ens volem deslliurar de la idea que mantenim l’equilibri del mar i la costa només pel turisme".