Impulsen una campanya a Moià contra la ubicació de la planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador

Grups ecologistes i persones a títol particular agrupades en la plataforma Moianès pel Decreixement, han engegat una campanya informativa i de recollida de signatures per reclamar a l’Ajuntament de Moià que aturi la proposta d’ampliació de l’escorxador comarcal, i es repensi la construcció d’una planta de biogàs, que hi està vinculada. Uns projectes que «ens deixen bocabadats» per les seves dimensions i pel perjudici mediambiental i de sostenibilitat que consideren que tindran, segons ha explicat una de les portaveus de la plataforma i membre de l’entitat ecologista El Fanal, Pilar Clapers.

Les noves construccions es preveuen en uns terrenys de 27 hectàrees adjacents al polígon de Cal Prat adquirits fa un temps per l’escorxador, que hi fa frontera i que el propietari vol ampliar. L’operació contempla la cessió a l’Ajuntament de 2,5 hectàrees d’aquesta superfície (la part situada més al sud) per a la planta de biogàs, a canvi que li requalifiqui 10,8 hectàrees més just al costat de l’escorxador (uns 15 camps de futbol), per poder-lo engrandir. Entremig de les dues instal·lacions quedaria un espai que es mantindria com a sòl rústic, sense requalificar.

De moment, no hi ha projecte i tot just se n’ha de licitar la redacció, però amb aquestes dades i veient els plànols que l’Ajuntament ha presentat per poder obtenir una subvenció de 3,3 milions dels fons Next Generation, «ja ens han saltat totes les alarmes», sosté Clapers. D’entrada, la plataforma critica «l’opacitat» amb què diu que actua l’Ajuntament en tot aquest afer, entenent que «projectes com aquests els hauria de decidir el poble, i no dependre d’un privat que té un interès per fer créixer la seva explotació». A més, no veu clara l’operació en uns terrenys «on fa uns anys ja es va plantejar l’ampliació del polígon i es va descartar perquè consten com a protegits en el Pla Territorial de les Comarques Centrals», apunta Clapers, i considera que «això s’hauria de mantenir perquè no ha canviat res». Igualment, la plataforma sosté que, per proximitat, en resultaria afectada l’edificació medieval de Castellnou de la Plana, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Per la seva banda, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, defensa aquesta ampliació perquè, entre altres coses, permetrà legalitzar i poder recepcionar el polígon de Cal Prat. I és que, la part edificada no disposa de les compensacions que s’han de destinar per llei a vialitat, equipaments i zones verdes, i això es podria resoldre amb la nova superfície ampliada.

Males olors

L’Ajuntament calcula que aquests 3,3 milions dels Next Generation cobririen «entre un 65 i un 70%» del cost de la planta de biogàs, que es vol començar a definir aviat perquè ha d’estar acabada el 2026. La resta de diners s’aportarien amb fons propis, apunta l’alcalde, si bé la inversió final la concretarà el projecte un cop estigui fet. En aquestes 2,5 hectàrees també hi haurà una planta de triatge per separar els impropis de la matèria orgànica que es reculli de les deixalles, i del que es generi dels fangs de la depuradora o de les empreses agroalimentàries; i s'hi podria ubicar un parc fotovoltaic, que ara per ara no està contemplat. Unes instal·lacions que s’ubicaran «a menys d’un quilòmetre del poble quan Europa recomana que estiguin com a mínim a un i mig», apunta Genís Costa-Pau, també de la plataforma. A més, «s’hi tractaran purins, fangs, i restes orgàniques, i tan sols amb els trasllats, això generarà unes emissions de gasos i olors que afectaran de ple el nucli de Moià», tenint en compte aquesta proximitat «i el vent de marinada» que, segons diuen, precisament bufarà en direcció al poble des d’on hi haurà ubicada la planta de biogàs. Per tot plegat, i més enllà de posar en dubte la necessitat d’una planta de biogàs d’aquestes característiques a Moià, la plataforma reclama a l’Ajuntament que busqui una nova ubicació més allunyada, com ara a la part més apartada del polígon del Pla Romaní.

Per la seva banda, l’alcalde nega la major, i assegura que «les plantes de biogàs, ni fan fum, perquè fermenten sense oxigen, ni generen pudors, perquè l’emmagatzematge dels residus i dels purins és en dipòsits hermèticament tancats». A més, diu que no es contempla cap planta de transferència de residus com afirma la plataforma. De fet, assegura que totes les instal·lacions «estan dimensionades als residus que genera Moià», sense que es contempli la possibilitat que en vinguin de fora.

Més enllà de les possibles pudors, la plataforma Moianès pel Decreixement, denuncia els perjudicis que l’ampliació del polígon i especialment la construcció de la planta de biogàs pot suposar per a l’entorn faunístic i paisatgístic. D’una banda, sosté que s’impediria el pas de fauna que actualment hi ha a la zona on es pretén ubicar la planta de biogàs, sota el pont de Castellnou, i de l’altra, se’n podria ressentir el creixement de la sàlvia valentina, una planta protegida «que pràcticament només es troba al Moianès», i que té diversos exemplars en l’àmbit d’ampliació del polígon, explica Clapers. En aquest sentit, Guiteras sosté que s’haurà de veure si realment en resulta afectada i, «en qualsevol cas, hi buscarem una solució».

Temen pel consum d’aigua

Pel que fa a l’ampliació de l’escorxador, les crítiques dels ecologistes van especialment lligades als volums d’aigua que necessita per funcionar. Actualment, la instal·lació ocupa 1,4 hectàrees, i segons Moianès pel Decreixement gasta el 25 % de tota l’aigua que consumeix el municipi. La plataforma està convençuda que aquesta xifra «es multiplicarà» fins a uns límits «que Moià no es pot permetre», de resultes d’una ampliació que tampoc no compensaria els llocs de treball «en precari» que es puguin crear.

Unes consideracions que l’alcalde nega, entre altres coses perquè «aquesta ampliació no servirà per sacrificar més animals, sinó per a la transformació». En aquest sentit, vol deixar clar que l’objectiu de disposar d’unes instal·lacions més grans és per poder incorporar serveis d’envasat de productes ja elaborats, de manera que, «en lloc de vendre canals, vendran hamburgueses, botifarres o llom...» sense necessitat de consumir tanta aigua, puntualitza Guiteras.

Experts en biogàs exposaran en un acte obert la proposta de la nova planta

L’auditori Sant Josep de Moià acollirà divendres, 9 de febrer, a les 7, una xerrada informativa oberta a tothom sobre la proposta de la planta de biogàs, que obrirà l’alcalde, Dionís Guiteras, però bàsicament anirà a càrrec d’especialistes en la matèria que n’explicaran el funcionament.

D’entrada, Guiteras valora els beneficis que tindrà per al poble, com a planta generadora d’energia elèctrica, a partir dels residus i purins que s’hi tractaran, i que, segons explica, suposaran uns 700.000 euros d’estalvi anuals en electricitat pública a l’Ajuntament. A més, «els purins no contaminaran els aqüífers», els fangs de la depuradora «serviran per generar energia i com a fertilitzant», el rebuig de les indústries agroalimentàries «també es convertirà en energia», i el tractament de la fracció orgànica pot repercutir «amb una rebaixa en el rebut de les escombraries».

La plataforma organitza una caminada diumenge vinent a l'entorn dels terrenys afectats

La plataforma Moianès pel Decreixement té previst organitzar diumenge vinent, 11 de febrer, una caminada popular pels terrenys on es vol ampliar l'escorxador i es vol construir la planta de biogàs per informar de les afectacions que diuen que tindran aquests dos projectes per a l'entorn. El punt de trobada serà a les 10 del matí a la plaça Major de Moià, o bé a 2/4 d'11 al polígon del Prat. Amb la ruta es donaran a conèixer els valors naturals de la zona, i després es farà una visita i vermut a Castellnou de la Plana.

Paral·lelament, ja fa uns dies que la plataforma ha iniciat la recollida de signatures en contra de les dues propostes, amb paperetes repartides en establiments del poble i al mercat setmanal, i també a través de Change.org. De moment, n'han recollit unes 700.

Subscriu-te per seguir llegint