La gimcana de la regió central on fotre’s de lloros a l'estil «Humor amarillo»

A Humor Amarillo Castellolí un entra preparat per rebre més cops que Bertín Osborne parlant de paternitat. Aquests són calbots ‘premium’, com els de la tele dels 90. Hi ha dues hectàrees plenes d'inflables més relliscosos que les dades d’un debat electoral i a la piscina es troben les mítiques ‘zamburgueses’ amb les quals perdre la dignitat igual que un concursant d’‘Humor amarillo’.

I és que precisament aquest és l'objectiu d'aquesta gimcana, propietat d'Edim Castells, situada al terme municipal de Castellolí: recrear en un complex d'oci de 6 hectàrees algunes de les mítiques proves del mític concurs televissiu. Tot aquell que s'anima a participar, s'ha d'enfrontar a les barreres mòbils d’espuma, al toro mecànic o a la clàssica prova de saltar de ‘zamburguesa’ en ‘zamburguesa’. Tenen set inflables XXL on corres més risc de caure que Biden. I no, no tot és d’inspiració dels 90: també hi ha interactius amb botons electrònics. 

Fa 13 anys que el mític programa dels 90 es va transformar en circuits d’aventures a Castellolí. No passa de moda, no. «Tenim més gent que mai», assegura l’Edim. A hores d’ara, ells ja han fet ‘humor groc’ fins i tot amb djs i ‘foodtrucks’. 

«Vaa, Cudeirooooo!!!». Cudeiro, han dit? Et gires amb la mateixa hiperventilació que quan et vas assabentar del doblatge de Milli Vanilli. «No, no –et corregeix una noia suada–, soc el Fabeiro». Es quedarà per sempre amb el malnom de ‘la Cudeiro’, et confirma tot seguit la resta del grup. Són companys de feina, infermers d’entre 27 i 34 anys. «Venim de treballar tota la nit a urgències», expliquen. Diuen que aguantaran dempeus les dues hores (intenses) de gimcana.

Que si van veure ‘Humor amarillo’? Clar. «Aquí vius grans moments», et diran al final del recorregut. Són 15 proves amb monitora inclosa. Si tens pensat anar-hi, mínim heu de ser un grup de vuit participants. El preu? 37 € els adults; 27 € els nens. «T’estalvies el gimnàs», garanteixen esbufegant al cap de 10 minuts. És més difícil del que sembla. En surts adolorit, amb la dignitat per terra i el somriure fluix. Hi ha poques coses que alegrin més en la vida que veure una bona hòstia. 

«Al principi ho veien com una cosa que feia vergonya –apunta l‘Edim–. Ara és al revés». Hi ha molt ‘team building’ i comiats de solter. Molta disfressa: «De sevillanes, de pallasso, de penis gegant...», van enumerant la Ruth i l’Aina a la recepció. Hi ha gent que ve molt motivada. «Jo he plorat del riure –confessa l’Aina–, a llàgrima viva. El més estrany que han vist? En un comiat, recorden, els amics van deixar el nòvio lligat tot el dia al reixat de l’entrada amb una pancarta: ‘Petó o patacada’. 

A Catalunya és on més s’ha multiplicat aquest ‘humor groc’ sense càmeres de televisió. Molt ull. Se’n recomana mirar les ressenyes de Google abans de contractar qualsevol activitat. N’hi ha unes quantes amb queixes de lesions. 

Subscriu-te per seguir llegint