La truita-burger: bogeria o genialitat?

Per alguna raó, l'algorisme em condueix a creacions culinàries si més no curioses. Com diria un cunyat amb totes les de la llei: Mark Zuckerberg em coneix millor que la meva mare. No és una travessia plàcida. Sense temps a recuperar-me de l'impacte de les croquetes de panettone –un amic que les ha provat m'assegura que estan molt bones–, quelcom em crida l'atenció: les truites-burger.

En plena era dels torrons alienígenes i experiments culinaris afins, un podria deixar-se endur per imatges pertorbadores. Però, en realitat, la truita en format burger, per més que exciti la imaginació, és d'una senzillesa tan sorprenent que l'entendria fins i tot Mortadel·lo. No cal donar-li gaires voltes, l'invent consisteix a ficar una truita individual circular entre dos troços de pa de brioix. Un entrepà de truita adaptat als temps de brioix que corren. Una burger amb truita en lloc de carn... o una truita amb pa de brioix en lloc de pa de barra. Em marejo.

El restaurant barceloní Tort (Amigó, 33) és el rei actual d'aquest format, ja que assegura haver venut més de 5.000 truites-burger (o “torts” com en diuen ells) en només mig any de vida. No ho dubto, no hi ha etiqueta que vengui més actualment que la de burger. I no hi ha res que ens agradi més que una bona truita de patates.

Que jo sàpiga, la truita-burger no és una idea nova. Si no recordo malament, a Gràcia hi havia un local anomenat Tapazia que ja preparava aquest entrepà: li deien la tortiguesa. No ho vaig provar i encara avui segueixo sense deixar-me seduir per l'híbrid. Potser algun dia m'atreveixo amb la truita-burger, de moment em conformaré amb l'entrepà de truita del restaurant Norte (Diputació, 321) i aquesta reflexió: estem a dues pestanyes de la 'smash' truita. Preparem-nos per a allò inevitable.