Som-hi,amb energia

Ara que ja ens han dit a la cara que no som un problema per a Espanya i que no cal perdre el temps amb foteses com l’autodeterminació, la repressió judicial, el genocidi lingüístic, l’espoli fiscal que asfixia la sanitat, l’ensenyament, les infraestructures que necessita el creixement de l’economia, el benestar social...

Ara que els del 155 ja s’han posat d’acord amb el poder judicial en com, per què i quan ens el tornaran a clavar com a estocada definitiva (molt més endins que un bombardeig cada cinquanta anys)...

Ara que el nostre govern ja ha fet acte de fe pragmàtic en la constitució espanyola que consagra «la unidad» com a indissoluble, inamovible, indiscutible i irreformable i que no pensa pas desobeir-la...

Ara que ja podem sospitar que el pressupost català és una nosa per a tots els que diuen voler signar-lo (més preocupats per les municipals del mes de maig que no pas per la Ricarda, els complexos lúdics o les inversions en benestar social), pren més força que mai allò que és profecia i sap tothom: si a ERC li van bé els resultats als ajuntaments i apunta a majories, s’aprofitarà l’embranzida per avançar les autonòmiques, fer-les coincidir amb les estatals de finals d’any amb una crida electoral contraposada als missatges anticatalans que tornaran a bramar els candidats espanyols sense distincions. La catalanofòbia que els delata afavorirà el missatge d’ERC presumptament catalitzador de la nova versió de l’independentisme, la qual cosa li facilitarà aconseguir la somiada hegemonia dins l’electorat català, indispensable per mantenir un cert pes en el Congrés dels Diputats, tornar a donar suport a un govern socialista necessitat i pretesament més respectuós amb Catalunya, amb la quimera de la llei de claredat sobre una reviscolada taula de diàleg/negociació.

Ara que és més dubtosa que mai la capacitat de Junts per liderar un projecte que activi el mandat de l’1 d’Octubre per revifar anhels i teixir estratègies mobilitzadores...

Ara que ja sembla clara la renúncia cupaire a fer la revolució...

Ara que el PSC reneix de les seves cendres i s’enforteix amb el vot dels que es van enlluernar visceralment amb els postulats de Rivera, Arrimadas, Carrizosa i companys ciutadans...

Som-hi! Ara és hora d’encarar amb energia un 2023 que pot ser crucial per a l’esdevenidor. Som-hi! Ara és moment de mirar endavant amb la convicció dels qui volen guanyar el futur. Som-hi! Ara és quan toca actuar amb voluntat de progrés. Som-hi! És ara que toca fer net de tanta nosa com impedeix avançar.

Subscriu-te per seguir llegint