Repetim-ho fins a l’esgotament

En una reunió de diaris catalans hi ha gent de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Manresa. Segurament, això deu voler dir alguna cosa sobre com s’articula realment aquest país, però aquest no és el tema d’avui. Avui repetiré el que sabem tots. Si la reunió es fa a Barcelona, els de Girona, Lleida i Tarragona podran sortir del lloc de la reunió, ficar-se al metro, anar a buscar el seu AVE, seure còmodament i, mentre el tren els porta a casa segurs i calentons, podran treballar amb el seu ordinador, llegir la premsa o un llibre, mirar una sèrie, posar-se un podcast, escoltar música o, si són dels que tenen la preciosa capacitat de dormir asseguts, potser preferiran fer una capcinadeta. Mentrestant, el pringat de Manresa, única ciutat de més de cinquanta mil habitants que no té un a estació de l’AVE a mitja hora, haurà anat a buscar el cotxe on hagi pogut aparcar-lo, s’haurà aventurat a travessar Barcelona superant talls per obres, semàfors que duren 15 segons, cues intermitents i altres incidències irritants, i haurà triat entre una infracarretera i el penúltim peatge del país. Haurà arribat a casa a la mateixa hora que els seus col·legues recorrent la meitat de distància, molt més cansat i, comptant-ho tot, gairebé pel mateix preu. Visca la Catalunya provincial. Repetim?

Subscriu-te per seguir llegint