El prestigi, avui

Era un dinar de familiars i amics que es retrobaven després de la covid. Un dels comensals va preguntar:

-I el teu fill què fa, Josep?

-Ah, doncs s’ha tret el doctorat i ara és professor d’art a la Universitat de Barcelona. Està content. També escriu coses a revistes; li han publicat un article sobre Tarantino a Cahiers du Cinema i li han demanat un text per al catàleg del festival de Canes.

-Ah, humm, ahà, uhhú, ohó -van anar balbucejant els comensals tot mastegant, sense cap interès i amb la vista al plat.

-I la nena, què fa?

-Doncs mira, no hem aconseguit que acabi l’ESO. Diu que vol ser maquilladora, però no ho sé pas.

-Ah, humm, ahà, uhhú, ohó- van respondre els altres amb idèntic desinterès.

-El que sí que fa, -va afegir el Jordi- és donar consells de maquillatge en un canal de YouTube. Els copia d’una web turca.

-I cobra?

-Molt poc. Només té mil seguidors. Però una mica sí.

-Ah, així que cobra de YouTube? - va preguntar un dels comensals mentre tots aixecaven el cap.

-Uns 0,0004 euros per visita, però sí. I l’altre dia la Laura Escanes li va fer un m’agrada.

-Ah, sí?, Oh! Caram!, Ep! Que bé! van anar dient tots, admirats.

-I és simpàtica, la Laura Escanes?- va rematar el cunyat.

Subscriu-te per seguir llegint