Prop de 400.000 electors de la regió central són cridats a les urnes diumenge

Un total de 387.232 persones de la regió central podran exercir el seu dret a vot a les eleccions al Parlament de Catalunya d’aquest diumenge, 12 de maig. És la suma del cens cridat a les urnes entre les comarques de l’Alt Urgell, l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat Nord, el Berguedà, la Cerdanya, el Lluçanès, el Moianès i el Solsonès, i suposa un 3,7 % més respecte a les anteriors autonòmiques d’ara fa tres anys, en què hi havia 373.433 electors en el conjunt del territori (aquesta dada no inclou el Lluçanès, que encara no existia com a comarca, ni els municipis de Torà i Biosca, ara del Solsonès).

En aquests poc més de tres anys (les eleccions es van celebrar el 14 de febrer del 2021, en plena tercera onada de la pandèmia), el cens ha experimentat un increment en totes les comarques, especialment al Bages i l’Anoia, que són les més poblades, i també al Solsonès, amb la incorporació de Torà i Biosca (vegeu les dades concretes a la taula). Els 387.232 electors d’enguany al conjunt del territori, es distribueixen en un total de 319 col·legis electorals, que inclouen fins a 689 meses.

Coincidint amb les xifres del cens més elevades, el Bages i l’Anoia també són les comarques amb una major amplitud de col·legis electorals, i en aquest cas l’Anoia passa per davant, amb 13 seus més que no pas el Bages, i amb una concentració majoritària a les dues capitals: 21 a Igualada i 20 a Manresa. Tanmateix, amb 82 meses, Manresa gairebé dobla en nombre les 50 que té Igualada, que no estan tan concentrades ni tenen tants electors censats com les de la capital del Bages. Així, seus manresanes com l’escola Renaixença, el col·legi Serra i Hunter, el Casal Escodines, o l’Institut Lluís de Peguera són els que tenen més meses perquè concentren més de 4.000 electors, mentre que a Igualada, el Centre Cívic Nord, amb 4 meses, és l’única seu que supera els 3.000 censats (en concret 3.048).

Pel que fa a les comarques amb menys electors abunda la seu única per municipi, fins al punt que tant a la Cerdanya, com al Moianès i al Solsonès, totes les poblacions tenen una sola seu electoral, incloses les seves respectives capitals, per bé que a l’escola Alfons I de Puigcerdà hi ha fins a 11 meses, i a la sala polivalent de Solsona, 10. La situació és similar a l’Alt Urgell, on hi ha un sol col·legi electoral per municipi excepte a la Seu, que en té 7; i el mateix passa al Lluçanès, on només Prats té més d’un col·legi per anar a votar.

Hi ha municipis on es dona la situació inversa, en el sentit que tenen una quantitat de seus electorals desproporcionada i superior respecte la que els correspondria per nombre d’habitants, com poden ser les 11 de Martorell, Olesa o Esparreguera, les 10 de Piera, o les 4 de Puig-reig, que no arriba als 5.000 habitants, mentre que Sant Joan de Vilatorrada, per exemple, també en té 4 i té el triple d’habitants. En general són municipis amb nuclis i urbanitzacions disperses (o colònies en el cas de Puig-reig), que justificarien aquesta expansió de col·legis electorals. Per contra, els disseminats que hi ha en comarques com la Cerdanya, el Solsonès, el Lluçanès o l’Alt Urgell, són poc poblats i no disposen de cap col·legi electoral propi.

Tornada a la normalitat

La majoria de poblacions de la regió central han recuperat la distribució de col·legis electorals que, en alguns casos, s’havia distorsionat en les eleccions al Parlament del 2021, tenint en compte que es van celebrar en plena tercera onada de la pandèmia.

En el context de la covid, es buscaven espais grans, que permetessin aforaments de baixa intensitat, i distàncies entre les meses i entre els electors, mirant d’evitar les possibles cues que se solen produir en determinades hores durant les votacions. A Manresa, per exemple, les seus ubicades a l’Ajuntament, l’escola Renaixença, la Nostra Llar de Valldaura, l’Ateneu Les Bases, o l’Institut Pius Font i Quer, es van substituir per unes altres, però majoritàriament ara tornaran a ser espais on poder votar i amb el nombre de meses habitual. I és que, ara fa tres anys en alguns casos se’n van afegir per evitar aglomeracions en un mateix lloc.

Entre els espais públics que s’habiliten com a seus electorals abunden les llars d’infants, col·legis i instituts; els ajuntaments (sobretot en municipis petits); o els centres cívics. Tanmateix, tot i que en menys mesura, també hi ha pavellons esportius, casals de gent gran, biblioteques, o locals d’associacions de veïns, que en aquest cas són especialment freqüents en urbanitzacions o nuclis apartats. Així mateix, s’hi destinen teatres, com el de la Passió d’Olesa, el de la Colònia Rosal a Berga, o el Teatre Jardí de la Pobla de Claramunt; ambulatoris i consultoris mèdics, com els de Fals, Canet de Fals, Can Aguilera de Piera, o el de Pujalt; i fins i tot l’Església Vella de Gironella.

Un cens rècord a Catalunya

En el conjunt de Catalunya hi ha convocats un total de 5.744.840 electors a les eleccions al Parlament d’aquest diumenge, que suposen una xifra rècord des que hi va haver els primers comicis autonòmics, l’any 1980.

I és que, la quantitat de persones cridades a les urnes a Catalunya no ha parat de créixer elecció rere elecció, fins a sumar 1.322.064 persones més en aquests 44 anys (14 convocatòries per escollir la configuració del Parlament), i que suposen un increment del 30%. També destaca el fet que aquesta vegada hi ha la xifra més alta de nous electors per haver complert 18 anys en dues dècades, 243.004 joves s'han incorporat al cens respecte fa tres anys. El 12-M hi haurà 2.695 col·legis electorals amb 8.940 meses. En total es mobilitzen 80.460 membres de la Mesa, incloent-hi titulars i suplents. Del total d'electors, 4.278.966 corresponen a la circumscripció de Barcelona, 603.684 a la de Tarragona, 553.337 a la de Girona i 318.853 a Lleida. Gairebé 300.000 formen part del cens de residents a l'estranger.

A les comarques centrals, el cens ha experimentat una evolució semblant, en aquest cas amb un increment del 24% en aquests 44 anys. L’any 1980, el nombre d’electors a les comarques de l’Alt Urgell, l’Anoia, el Bages, el Berguedà, i el Solsonès, era de 240.210 persones, mentre que ara, aquest territori té un cens de 298.840 electors (les dades no inclouen el Baix Llobregat Nord, ni tampoc el Lluçanès, que en els darrers comicis no existia com a comarca). Com a Catalunya, aquesta xifra suposa un rècord, però a les comarques centrals el cens no ha tingut una progressió constant a l'alça, sinó que hi ha hagut convocatòries amb una reculada del nombre d'electors.