Eurodrames a Benidorm

Un escenari més gran, amb més càmeres, més llums i pantalles led d’última generació, més públic, més artistes invitats, més membres en el jurat professional (cinc són internacionals, per evitar judicis ètics d’uns eurofans marcats per l’«aquí hi ha hagut tongo» de l’any passat) i, sobretot, més participants. La segona edició del Benidorm Fest (la preselecció espanyola per escollir el pròxim representant d’Eurovisió 2023) va arrencar dimarts oferint més quantitat d’absolutament tot. Però ja hauríem de saber que quantitat no sempre és sinònim de qualitat. I en aquest cas, la dita no ha errat.

La primera semifinal del certamen va tenir un seguiment d’un 10% de quota de pantalla i un total d’1.044.000 espectadors (les dades de la segona semifinal, celebrada ahir nit, encara no havien transcendit en el tancament de l’edició d’aquest diari). No és una mala xifra, pensareu. Però posats a comparar, respecte a l’any passat això representa mig milió menys de televidents enganxats al certamen.

Els motius d’aquesta clatellada numèrica podrien ser molts: l’hora d’inici de la gala (a tocar de les onze de la nit) ha fet tancar les parpelles a més d’un abans d’hora, la realització del programa ha deixat molt a desitjar i l’elecció dels 18 candidats que busquen prendre el relleu a l’olesana Chanel Terrero no ha acabat de fer el pes a molts espectadors que volen trobar entre els concursants un nou diamant en brut. No serà per manca d’opcions! Per l’escenari del Benidorm Fest han passat aquesta setmana repetidors de l’anterior edició, tiktokers, ballarins que volen provar sort amb això de ser cantants i una «drag queen», entre altres perfils.

La majoria són menors de 30 anys i alguns tenen menys de cinc anys d’experiència dins del sector. Si es tractés d’una oferta d’Infojobs, el certamen ja n’hauria descartat la meitat. Però l’elecció de nous talents amb estils musicals ben diferenciats ha estat la principal aposta d’una edició que tenia per objectiu posicionar Benidorm Fest com un festival de referència a l’altura de Sanremo (la preselecció d’Itàlia per a Eurovisió des del 1951).

Siguem sincers...Això no ha passat. La segona edició ha seguit els passos de la primera i s’ha embolcallat, de nou, en un mar de polèmiques, protagonitzades per les enemistats d’alguns concursants i els comentaris d’eurofans inconformistes a les xarxes. Els entenc, molts anhelen repetir «Chanelazo». Però la resta, sigui qui sigui l’escollit dissabte, crec que ens conformarem amb tenir la sort d’escoltar, com a mínim, un «12 points for Spain».

Subscriu-te per seguir llegint