TRIBUNA

Tornarem a ser la Capital Comercial

Joan Vila

Joan Vila

A Catalunya, hi ha més de 100.000 comerços actius que, en conjunt, mouen el 16% del PIB i que donen feina a molta gent, principalment dones, que ocupen entorn al 54% dels llocs de treball.

Després d’una profitosa reunió amb els representants del comerç manresà vam poder constatar el fort teixit associatiu que tenim a la ciutat, gràcies a la seva insistència, personalitat i resiliència malgrat la soledat i el maltractament que, en general, reben per part de les administracions. Si fem una mica de memòria, hem passat de ser una Capital Comercial reconeguda arreu per la qualitat, proximitat i abundància de comerç, a ser una ciutat apagada, mancada de visitants i amb moltes més persianes abaixades que les que desitjaríem. A Manresa les dades amaguen una realitat, doncs si bé el nombre absolut de comerços no ha caigut en els últims anys, la veritat és que estem canviant comerços d’alt valor afegit per altres d’insípids i poc dinamitzadors. Això és degut al fet que d’un temps ençà, a la nostra ciutat, no hem sabut cuidar el comerç de manera que els entorns s’han degradat i els locals han anat quedant en mans de multinacionals que repliquen el seu model comercial d’arreu. D’aquí n’acaben derivant paisatges urbans que són rèpliques entre ciutats. A aquests comerços impersonals, poc arrelats i gens integrats els anomenem clònics. Manresa ocupa la segona posició d’aquest rànquing a Catalunya en un estudi fet per la Diputació de Barcelona que contempla els principals carrers de les ciutats del país, en el nostre cas el Carrer Àngel Guimerà i el Born. Definitivament, això no és bo i hem donar les eines necessàries al comerç per revertir aquesta situació.

La supervivència del comerç local passa, en primer lloc, per una professionalització del món associatiu, i en segon lloc, per fer que aquest actuï d’autèntic lobby local juntament amb l’administració i els diferents actors econòmics de la ciutat. A Manresa s’ha fet bé la primera part, ja que actualment l’associació més gran, la UBIC, disposa d’un gerent, però cal que tota la resta de les associacions s’aixopluguin en aquesta organització per fer-la més potent, capaç i efectiva. Tenim reptes molt interessants que cal abordar amb criteri i coneixement, com per exemple, què fem amb l’escàs relleu generacional, els emprenedors, els locals buits que hi ha en eixos comercials com el Born o el carrer Sobrerroca, les zones d’aparcament, la mobilitat, les ZBE, la creació d’elements fidelitzadors o el repartiment de les empreses online.

Per últim, el sector ha demostrat estar preparat i il·lusionat per entomar un canvi de cicle que permeti transformar la nostra ciutat i des de l’Ajuntament, amb nosaltres al capdavant, treballarem per dinamitzar-lo, desburocratitzar-lo i potenciar-lo. Manresa tornarà a ser Capital Comercial i punt de trobada dels municipis veïns i pol d’atracció de la Catalunya Central com són Pontevedra o Pamplona a les seves respectives comunitats, exemples de creixement del comerç local i adaptació als nous temps.

Subscriu-te per seguir llegint