Els tècnics, tècnics; Els polítics, polítics

L’any 2011 em vaig trobar amb la kafkiana situació d’haver de demanar un informe a l’arquitecta municipal que just unes setmanes abans havia estat la regidora d’urbanisme. Regidoria a la qual jo havia accedit després de guanyar les eleccions. El tema de l’informe era precisament sobre una qüestió que durant la campanya electoral havíem mostrat posicions oposades. Aquesta situació és una anomalia en el funcionament democràtic. I malgrat que la professionalitat va prevaldre durant tota la legislatura, com poden comprendre, per cap de les dues bandes, aquesta situació no era agradable.

Però això és només una anècdota del que realment està succeint a l’Ajuntament de Manresa (que és el que conec, per cert). Potser per manca de lideratge polític, o potser per excés de zel tècnic, és de tots sabut que hi ha determinats tècnics que manen més que els polítics. Aquest és un tarannà que ha esdevingut força freqüent ja des de l’època del tripartit: caps de servei afiliats als partits polítics, o emparentats amb alts càrrecs, o formant part dels grups de suport en determinades llistes electorals. Sé que generarà més d’un neguit el que estic escrivint, però ho faig no per assenyalar a persones, sinó com una crida a millorar aquest sistema democràtic, perquè me’l crec i perquè té recorregut de millora. Els partits polítics han de tenir marge d’actuació i un alcalde ha de poder nomenar càrrecs de confiança al seu costat. I tant. Càrrecs que després podran ser rellevats o no en canviar el govern. Però, en tot cas, serà decisió del nou equip de govern. L’administració que vull, i per la qual seguiré treballant, és una en què el cos funcionarial està format per persones de molta vàlua, motivats i independents del cos polític, amb vocació de servei públic. Si barregem, fem un flac favor al sistema.

En aquest sentit, actes com el de presentació del candidat a l’alcaldia que va fer ERC són una mostra gràfica del que precisament estic denunciant. Un acte en el qual es confonia l’alcalde amb l’alcaldable. La institució amb el partit. El protocol amb l’estratègia electoral. Un acte en el qual l’alcalde va convidar personalment a responsables de les empreses municipals a assistir-hi, comprometent-los. A un míting electoral. Ni més ni menys. Fem que el sistema funcioni, i no el pervertim i l’embrutem. Perquè no tot s’hi val.

El funcionariat és garantia que el sistema funcioni. És gent que treballa per la institució i fan que avanci. Són els que fan que les coses passin, independentment del color polític del partit que governa. I són la garantia que les coses es facin bé. Són el suport del governant. I l’alcalde és qui ha de marcar l’objectiu a assolir (ha de tenir, per tant, un model de ciutat al cap). Amb la seva ideologia i prioritats, és clar! Per això ha estat votat. Ell estableix on es destina el diner públic i en quin moment es fa.

Així doncs, no ens faci por denunciar anomalies. Amb esperit constructiu, evidentment. Perquè la democràcia vol dir debat i respecte. Que la ciutat tingui sensibilitats diferents i s’expressin a unes urnes és sa. És un exercici de qualitat democràtica. I preservar aquesta qualitat i enfortir-la és cosa de tots. També dels polítics i candidats. I per això el meu compromís és aquest: que els tècnics facin de tècnics i els polítics de polítics. Tan senzill com això.

Subscriu-te per seguir llegint