Millorem la sanitat pública

Que la sanitat és un tema d’actualitat i interès, ho demostren les recents mobilitzacions dels professionals, dels usuaris en diferents àmbits i la nombrosa assistència a la taula rodona que es va celebrar el passat dia 16 de febrer al Centre Cultural el Casino, organitzada per la Plataforma de Pensionistes de Manresa.

El dret a la salut i per tant a una bona atenció sanitària -tot i que en la salut intervenen molts factors, des de l’entorn mediambiental, les condicions econòmiques, laborals i socials, l’estil de vida de cada persona ...-, ha de ser un dret universal amb independència dels recursos econòmics que cadascú tingui.

Penso que al nostre país tenim en general una bona sanitat pública, sempre millorable. No obstant, a partir de les retallades del 2009, s’ha anat deteriorant i pitjor hagués anat sinó fos per l’esforç de la gran majoria de professionals. Entre les persones usuàries, entre les quals moltes persones grans, hi ha preocupació.

A l’atenció primària, als CAP, és on es detecten molts dels problemes de salut, és on es pot fer una tasca d’informació, educació i prevenció, és on es dona una tracte més personalitzat i humà i és on es pot ajudar i animar a les persones a afrontar la malaltia. Amb la nova organització que s’està implantant es dificulten les visites presencials de metges i metgesses. Començant per la impossibilitat de demanar cita prèvia per telèfon que sempre està ocupat. I continuant per derivar-te a infermeria o dir-te que el metge ja et trucarà. Segur que els professionals d’infermeria poder resoldre moltes qüestions i que amb una trucada telefònica pot actualitzar-se una medicació, però un bon diagnòstic i una adequada atenció en molts casos requereix una visita presencial que no es dona.

Les llistes d’espera a l’hospital per visites dels especialistes, proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques s’han allargat. Hi ha especialitats que tarden mesos o més de mig any en visitar-te. Les llargues llistes d’espera no són neutres, moltes vegades comporten patiment físic i psicològic i empitjorament de la malaltia. Per altra banda, costa d’entendre que per la sanitat pública una institució i un professional per una prova o intervenció tardin mesos i si vas pagant o per una mútua la mateixa institució i professional t’ho resolen amb un parell de setmanes.

Indubtablement la manca de professionals i les càrregues de treball afecten a la qualitat i el tracte humà de l’atenció sanitària. En aquest sentit les persones grans tenim la sensació que a vegades se’ns treuen de sobre receptant-nos una pastilla més.

Convé un acord amb el màxim consens polític i social per millorar la sanitat pública del nostre país. Treballar per una millor sanitat pública per tothom és treballar per una societat més justa i solidària.

Subscriu-te per seguir llegint