Flamarada Obregón

Xavier Domènech

Xavier Domènech

Saben aquell que deia: o no puc menjar faves perquè se’m dispara el colesterol? I l’altre li contestava: prova de cuinar-les sense cansalada ni botifarra negra. Aquests dies passa alguna cosa semblant amb el debat sobre la gestació subrogada que s’ha obert pel cas de la famosa Ana García Obregón. El poti-poti argumental està duent algunes persones a afirmar que estan en contra dels ventres de lloguer perquè les dones no haurien de ser mares als 68 anys, com la popular celebritat. (Curiosament no es produeix el mateix rebuig quan els homes són pares a la mateixa edat o superior i més aviat reben mostres d’admiració, però no ens ficarem en aquest jardí perquè ja hi ha prou bardisses per aclarir el que ens ocupa).

Si el problema és el colesterol, pots menjar faves bullides amb menta i un raig d’oli, o en una amanida del temps, sense greixos perillosos. I si el problema és la diferència d’edat entre mare i fill o filla, es pot limitar com ja es va fer amb l’adopció, que no s’autoritza quan supera els 45 anys. Però en aquesta cassola s’hi estan abocant tota mena d’ingredients argumentals. Per una banda apareix el concepte mateix de maternitat: ve atorgada per l’òvul, pel part, per la criança, per l’amor, per la llei? Més: tenir fills és un dret dels adults o veure-ho així converteix els fills en mers objectes? Un altre ingredient: el rebuig a l’explotació del cos de la dona i a la mercantilització de la reproducció, punt en què coincideixen el feminisme i la moral catòlica. Per acabar de confondre gustos, les enquestes diuen que una majoria admet la pràctica «en certs casos», però no aclareixen quins. Una majoria també diu que «s’ha de regular», però no com. Quan s’entrés a detallar apareixerien les discrepàncies.

Aquest està sent un debat flamarada a partir de la portada d’una revista del cor. No és la base més sòlida per encarar una problemàtica real, derivada dels avenços de la ciència i dels canvis culturals sobre tots i cadascun dels aspectes del fet reproductiu.

Subscriu-te per seguir llegint