Espionatge, legal o no?

Francament, costa d’aguantar tanta hipocresia i tant teatre forçat, amb acusacions a tort i a dret, contra l’Estat, per un suposat acte d’espionatge a uns quants protagonistes del procés. Que les dades surtin d’una empresa com Citizen Lab, sense contrastar-les amb altres d’altres empreses amb major fiabilitat i major independència, no deixa de provocar estranyesa, i que es vulgui acusar tothom de maniobres i actes il·legals, sense aval de la Justícia, encara més.

D’entrada, esperem a veure què en surt de les investigacions en curs, i tot seguit esperem les sentències judicials. De moment, el que semblen certeses és l’existència d’una autorització judicial per investigar 18 membres lligats al procés independentista. La xifra de 65 apareix sense proves concretes ni certeses absolutes. Mal principi si exigim rigor a totes les parts.

Però, a banda d’esperar major claredat i seguretat, voldria posar el focus en l’origen del cas. És a dir, si s’ha investigat i si hi havia motius per fer-ho. Per als qui hem viscut, en viu i en directe, tot el procés independentista, l’hem patit en carn pròpia i ens hem informat de les propostes i moviments, arribem a la conclusió que era lògic investigar el moviment. Només faltaria!

Teníem un Govern amb una dotació pressupostària propera als 30.000 M d’euros. Amb un cos de Mossos d’Esquadra, armat, de 16.000 agents, i s’havia dit, per activa i per passiva, que s’estava disposat a desobeir l’Estat, i trencar l’Estatut d’Autonomia i la Constitució. I no solament s’havia dit, és que s’havia dut a terme, entre d’altres, els dies 6 i 7 de setembre del 2017 en el Parlament de Catalunya.

Amb aquests precedents i aquests fets, el Govern Central havia de mantenir-se aliè a tot el que passava? No estava obligat a investigar? I no havia de demanar poder-ho fer amb totes les eines que un estat de dret té a la seva disposició? Per a mi, és del tot evident. I, més que evident, obligatori.

Un Estat democràtic ha de defensar-se contra qui el vulgui posar en perill. Ha de defensar les lleis i normes vigents, i tots els qui en depenen. Així, doncs, l’ús d’eines d’espionatge estava més que justificat. Que ho fes amb un sistema o un altre ja depèn de les autoritzacions judicials, i no tinc cap dubte que es van obtenir.

Els qui ara s’escandalitzen, curiosament no ho van fer quan ells sotmetien milions de catalans i catalanes al dictat de les seves normes. O és que consideren justificades totes les vulneracions de drets, totes les maniobres per trencar l’Estatut i la Constitució? Molt més greu fou el que ells protagonitzaren que el que ells ara acusen l’Estat.

Tots els Estats democràtics tenen eines per defensar-se dels qui els posen en perill, i l’espionatge és una d’elles. Ara i aquí es pressuposa un espionatge, fora de la legalitat. No en tenim proves, no en tenim conclusions. Esperem la investigació, esperem sentències. Mentrestant són acusacions amb febles proves, de part. Convindria fonamentar-les amb proves concloents. I si es troben, que s’aportin al Tribunal. Si no, són foc d’encenalls.

Subscriu-te per seguir llegint