L’alarma de Sallent

El nombre d’avisos per assetjament escolar es va triplicar a Catalunya després del suïcidi de l’adolescent de Sallent que va saltar pel balcó amb la seva germana. Si en el mes anterior hi havia hagut una quarantena d’alertes, en el mes posterior van superar les 120. Evidentment, la notorietat que va adquirir el cas, fruit del seu enorme dramatisme i de l’enorme cobriment mediàtic que va tenir (professional en molts casos, llardós i sensacionalista en molts altres), va influir en que molts nens i joves es decidissin els dies posteriors a fer saber que ells també pateixen assetjament, i segurament molts pares que, fins aquell moment, no havien donat importància als comentaris dels seus fills, van començar a valorar-ho d’una altra manera. Efectivament, els grans trasbalsos emocionals són la palanca per canviar les mentalitats. Els assetjats han de fer un esforç per explicar el que els passa, i el seu entorn ho ha de voler escoltar. Per a les generacions anteriors, l’assetjament entre companys no existia. Eren coses de canalla. Avui ens ho mirem diferent. Però encara no li donem la importància que té. El cas de Sallent segur que ajudarà a posarà el bullying al seu lloc.

Subscriu-te per seguir llegint