Un català a Grècia

Mediterranis com som, Enric Prat de la Riba i el Noucentisme van fer de la petjada grega a Catalunya, simbolitzada per Empúries, una referència a l’hora de definir un projecte per al nostre país, que volien proper als ideals de saviesa, bellesa i dignitat humana. Ara que fa cent anys del primer volum de la col·lecció Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, resulta oportú el llibre guanyador del Premi d’Assaig Josep Vallverdú del 2021, Un català a Grècia. Una mirada a una història compartida del filòleg i hel·lenista Eusebi Ayensa, director de l’Institut Cervantes a Atenes del 2007 al 2012. L’incansable acadèmic, traductor i gestor cultural ens hi ofereix el testimoni de la labor que hi va dur a terme. El llibre comença amb les iniciatives per donar a conèixer Empúries a Atenes i Delfos. Van tenir un ressò mediàtic notable a Grècia. I s’atura en la presència de Ramon Llull a Xipre durant uns mesos de l’any 1301. Per això s’hi va dur, després de passar per Atenes, l’exposició «Interpretant Ramon Llull: l’Amic i l’Amat», amb obres d’artistes inspirades en Llull. Tot seguit Ayensa ens hi parla de la dominació d’Atenes pels almogàvers al segle XIV i de l’elogi de l’Acròpolis fet per Pere el Cerimoniós, que, gràcies a la intervenció d’Ayensa, és recordat en un monòlit dins el mateix recinte. També s’ocupa Ayensa en aquest volum de la batalla de Lepant i del paper decisiu del vicealmirall Lluís de Requesens. Així mateix, Ayensa hi tracta del suport que des del catalanisme es va donar l’any 1897 a la revolta cretenca contra la dominació otomana amb el Missatge promogut per Antoni Rubió i Lluch i signat per més de quaranta entitats. Entre les personalitats de què s’ocupa Ayensa a Un català a Grècia cal assenyalar la ballarina Àurea de Sarrà i els seus cants plàstics. Ayensa, a més, ens hi parla, arran d’un congrés dut a terme a Creta, de la influència de l’obra de Pandelís Prevelakis en Josep Pla, M. Àngels Anglada o Rafel Nadal. Un dels capítols més interessants del volum és el que Ayensa destina als 66 poemes de Kavafis traduïts per Carles Riba, encoratjat per l’escriptora i traductora Júlia Iatridi i atret pel vitalisme i la força de Kavafis, per la seva capacitat d’esquivar la imitació i de construir un sentit poèticament modern per a la realitat que l’envoltava. Conscient del nombre escàs de traduccions al grec d’autors catalans, Ayensa les va afavorir. Ens recorda el cas de Pa negre d’Emili Teixidor, El violí Auschwitz de Maria Àngels Anglada o Els Nikolaidis de Josep Maria Quintana i l’edició d’una tria de poemes de Joan Margarit. Ayensa es refereix, a més, a exposicions sobre Dalí o Miró. I a la resistència, de vegades més dissimulada, de vegada més desinhibida, de certes autoritats espanyoles a l’ús del català. El llibre es clou amb un epíleg on Petros Màrkaris fa un elogi de la tasca d’Ayensa per reforçar els ponts entre Grècia i Catalunya, i una ferma defensa de la Cultura Europea.