El missatge de «papa, he perdut el mòbil»

L’ altre dia vaig rebre un d’aquests missatges que et diuen: papa, he perdut el mòbil -ara no sé si deia que l’havia perdut o que li havien robat- i que li enviés un missatge per Whats a un altre número de telèfon. No aclaria si era el nou telèfon. Segur que més d’un de vosaltres també l’ha rebut darrerament. Primer em va arribar via Whats, i després al cap d’uns dies per SMS. És clar, com que vaig passar d’ell la primera vegada, va decidir insistir.

Tot i que el nen gran de la casa només té cinc anys i tot i que a la mínima que em distrec m’agafa el mòbil i me’l remena -ell diu que per fer fotos però la qüestió és anar passant pantalles i veure llumetes- dubto que m’enviés des de col·le el missatge en qüestió. Almenys no me’n va dir res quan ens vam veure al vespre. La qüestió és que també vaig passar del segon missatge i el vaig esborrar de seguida. Vaig témer que no servís per infiltrar al meu mòbil algun programa espia tipus Pegasus.

Que el fill en qüestió que va enviar el missatge sàpiga – si és que per casualitat llegeix aquest article- que no hi trobarà res interessant. Crec jo, vaja. A part de converses familiars, llistes de compres o fotos de les vacances d’algun parent que, emocionat, no para d’enviar-ne, no hi ha res relacionat amb algun secret d’estat, ni res sobre el Tsunami Democràtic -ara que torna a estar de moda- ni de cap referèndum ni de res referent a drogues o blanqueig de diners. Cert que hi podrà veure el menú de l’escola dels nens, alguna foto que he fet per feina, publicitat i promocions de bancs i caixes que m’ofereixen un préstec immediat sense haver de fer gaire paperassa, i factures de gas, llum i del telèfon.

Els que heu rebut el mateix missatge, també l’heu esborrat de seguida? L’altre dia vaig llegir en un diari que una noia va seguir el joc al que suposadament era el seu fill. Li va contestar que ja començava a patir després de tants dies sense tenir notícies d’ell. A partir d’aquí van mantenir una conversa -molt irònica ella, i li va explicar que se li fa dur baixar a la mina cada dia- fins que al final el suposat fill li va demanar que necessitava urgentment que li fes dues transferències per valor d’uns 20.000 euros a un número determinat. La dona va simular fer-les i li va enviar els extractes -falsos- de l’ingrés. Però com que no devia veure els diners ingressats, el fill va tornar a desaparèixer tot i la insistència de la mare a continuar tenint notícies seves. I jo em demano: qui sap si algú deu haver picat? I temo molt que sí, perquè som així.