Nanosatèl·lits, Ucraïna i sequera

Així com fa poc comentàvem que s’havia destacat com a qüestió negativa que a Catalunya hi havia pocs camps de plaques solars i pocs parcs d’energia eòlica, val la pena avui de remarcar dos elements positius. D’una banda, que hi ha molts projectes relacionats amb la producció de biogàs, i, d’altra banda, que aquest dimecres s’havia d’enlairar des de Califòrnia el tercer nanosatèl·lit promogut per la Generalitat, tot i que el llançament s’ha hagut d’ajornar. Pel que fa al biogàs, es tracta d’un element amb les mateixes propietats que el gas natural en totes les seves aplicacions, fins i tot en l’automoció, en vehicles adaptats al gas. El biogàs procedeix de matèria orgànica, tant sigui de la descomposició dels residus orgànics de les granges com de la descomposició de les deixalles domèstiques seleccionades adequadament. Encara no és gaire gran la producció de biogàs, però, segons els especialistes, s’ha d’anar convertint en una font creixent d’energia que tindrà molta importància per anar eliminant els combustibles fòssils, que han generat el canvi climàtic que ja experimentem. D’altra banda, el tercer nanosatèl·lit català, anomenat «Minairó», que farà una volta a la Terra cada 90 minuts, és una mostra de l’interès per fer servir les tecnologies més avançades en el camp de les telecomunicacions i internet. Dos àmbits tan diferents com l’ús del biogàs i el llançament de nanosatèl·lits certifiquen que a Catalunya no es viu d’esquena a tècniques avançades que puguin millorar el futur del país.

No es parla gaire de la guerra d’Ucraïna, tot i que continua amb una virulència notable i sense perspectiva d’un acabament proper. La intenció inicial de Putin era clara: desencadenar «una operació militar especial» per controlar ràpidament el país, tombar el govern ucraïnès i «desnazificar-lo». Però aquests objectius bàsics s’han frustrat completament. D’una banda, perquè aquell propòsit no s’ajustava a la realitat interna ucraïnesa, que va comptar molt aviat amb suports i ajuts considerables d’altres països. I, d’altra banda, perquè Rússia, amb tota la seva notable força militar, no ha aconseguit d’imposar-se de cap manera. I a més ha despertat una considerable oposició interior, que, tot i haver estat fortament reprimida, continua existint. Segurament, el gran problema de Putin en aquest moment és com sortir d’una situació estancada que no l’afavoreix gens. Però no li serà fàcil sortir-ne perquè no pot demostrar gens que la seva «operació militar especial» hagi tingut cap mena d’utilitat.

Retornant a temes més domèstics, cal constatar que cada dia es va estenent més la preocupació per la falta de pluja. Durant l’hivern sembla que no es nota tant, però ara que comença a pujar la temperatura també ha crescut notablement la informació sobre la sequera i les mesures que caldrà adoptar aviat si persisteix. És cert que encara hi ha negacionistes que diuen que no n’hi ha per tant i que sempre hi ha hagut temporades en què plou més o plou menys. És cert, però per fer-nos una idea de la conjuntura es pot recomanar un sistema ben fàcil però sorprenent: baixar al fons del pantà de la Baells, al Berguedà. El recorregut, estona i estona pel llit sec de l’embassament, és impressionant i ens proporciona la mesura del dèficit hídric dels darrers mesos. I ens acaba de demostrar que estalviar aigua ja no és una recomanació, sinó una urgent necessitat.