l’hora de la veritat

El Baxi Manresa ha acabat la seva temporada europea a les portes de la Final Four de la Champions, un balanç més que digne. El club arriba al tram final de la lliga en unes condicions que qualsevol aficionat hauria signat quan, en els primers compassos de la competició, l’equip no avançava, sinó que es deconstruïa una mica més cada setmana alhora que anava caient per un pou que va arribar a ser molt fosc. Va caldre una reconstrucció sobre la marxa que no ha estat fàcil però que ha acabat formant un equip consistent que ha competit a un bon nivell a Europa, ha guanyat els partits decisius per remuntar a la lliga i ha comunicat clarament amb la seva feina a la pista que està disposat a lluitar i que ho fa amb recursos humans justos però suficients. La tasca de l’entrenador en aquesta transfiguració ha estat, evidentment, decisiva, però tampoc no es poden treure mèrits a la directiva, que ha sabut treballar amb serenitat, ni a l’afició, que ha donat caliu i confiança. La feina, però, no està feta, ha de ser rematada les properes setmanes. El Baxi encara pot acabar patint, o pot acabar enfilant-se a una posició estimable. Tot és possible. Aquesta encara pot ser una bona temporada.