Candidats majúsculs i cridaners

El 28 d’octubre de 1995 Sally Hambridge, directiva de l’empresa tecnològica Intel, va divulgar unes «pautes d’etiqueta a la xarxa» (netiquette) que constituïen un decàleg bones pràctiques en l’intercanvi de missatges digitals. El seu tercer manament deia el següent: «Escriure-ho tot en majúscules es considera com cridar i, a més a més, dificulta la lectura». Gairebé tres dècades més tard podem comprovar la veracitat de la diagnosi als «debats» de les xarxes socials i als comentaris de les publicacions. En aquests espais també es detecta l’afició a incrementar la cridòria de les majúscules afegint-hi signes d’admiració sense mesura.

Aquelles normes m’han vingut al cap en repassar les candidatures a les eleccions municipals publicades dimecres al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Moltes d’elles apareixen als anuncis de les juntes electorals amb tots els noms íntegrament en majúscules, com si se’ls hagués encallat el teclat, mentre d’altres només les usen quan toca, a la lletra inicial dels noms i els cognoms. En el cas de Manresa, les minúscules, ajustades a la tercera norma d’etiqueta, sumen sis de les deu llistes presentades, mentre que les quatre restants pequen de «cridaneres». I és comprova com l’abús en fa més difícil la lectura, ja que redueix el blanc entre línies. Una única paraula en majúscules destaca sobre les altres, però quan totes ho son, cap no es distingeix.

Les llistes que passarien l’examen d’«urbanitat», que en deien abans, són les d’ERC, Junts, Fem, PP, Impulsem i Ciudadanos (en castellà a l’original). Les que traurien mala nota són les quatre restants: PSC, Comuns, Vox i Front Nacional. Aquesta dada anecdòtica segurament és casual i sense relació significativa amb la manera de ser i de fer de candidats i partits. Per tant, no n’extrec conclusions. No se ni tant sols perquè m’hi fixo. Les meves neurones segueixen els viaranys que els surten de la punta de la sinapsi, sense demanar-me permís.