L’agost de la Fira d’Abril

Per circumstàncies alienes a la meva voluntat, que és el que dius quan fas una cosa que et fa vergonyeta, he visitat la Feria de Abril de Barcelona per primer cop a la vida. Una fricada de considerables dimensions que pot recordar «La parada de los monstruos», el clàssic del cinema de terror que en Tod Browning va dirigir l’any trenta-dos, però que acaba sent un homenatge tronat a la caspa cinematogràfica espanyola dels vuitanta, que tenia el duet Esteso-Pajares com a màxim exponent.

La Fira de l’eixamplament de la base és una desfilada de polítics que il·luminen la precampanya, un aquelarre de casetes de partits d’entre les quals destaca el macroespai de Vox, amb una provocadora avinguda de Santiago Abascal inclosa; molta fraternitat unionista i el maridatge de la Verge de Montserrat amb la del Rocío, com si fos el pitjor acudit de l’Està passant de TV3. Qui no fa fira és la llengua, absència de normalització i gairebé ni un mot en català enmig de la cridòria alcohòlica i musical; tot i que es respecten les restriccions provocades per la sequera i en tot el recinte el consum d’aigua està sota mínims, com un homenatge a Dies de vi i roses d’en Blake Edwards, però sense les roses.

De cultura, poca, i de catalana, encara menys. Això sí, molta subvenció del Govern de la Generalitat, i els ajuntaments de Sant Adrià i Barcelona, molta despesa en transport públic gratuït i publicitat que paguen les institucions catalanes, sòl públic i zona d’aparcament cedits gratuïtament a l’organització, i molta aportació econòmica de les entitats i marques que paguen per la caseta o la distribució de menjar i begudes que es consumeixen a dojo. Un negoci rodó i una picossada de beneficis per a la FECAC, que té l’exclusivitat de tot el tinglado, la Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya, que fa uns anys, per si no ho recorden, ja va veure encausada tota la seva cúpula per frau i enriquiment personal en la gestió d’aquest mercat d’ingressos tèrbols en nom de la cultura.

La cosa aquesta que s’allarga a tota la primera setmana de maig, encara que es digui d’abril, no encerta ni amb el nom; l’haurien de dedicar al mes d’agost que fan els organitzadors i els seus comptes corrents amb la permissivitat, la complicitat i l’interès subvencionat d’uns governants de fireta, que s’han venut la identitat i la dignitat a canvi d’uns rebujitos i quatre vots mal comptats.

Resumint, poca interculturalitat i molta festa poligonera en un despropòsit que fa anys que dura, sempre posant els interessos econòmics per damunt de la cultura, la convivència, les tradicions populars i la mateixa festa. Un poble que celebra això, o li falta un bull o li sobra una copa; en el cas que ens ocupa, a més d’una important manca d’autoestima, deu ser això últim.