«Coti Coti», el ball sense complexos

Ja ho té això, aquest país, que de cop i volta apareixen coses que ho revolucionen tot i que, de tan noves que semblen, resulta que estan basades en coses velles, més velles que l’anar a peu, tant d’«antes» que semblen inventades ara. I el país s’hi aboca. L’última cosa que està «aixecant» el país és la sardana aquesta del Coti Coti que el grup The Thiets s’ha tret de la màniga en plena primavera. Coti Coti és ballar una sardana com et roti. No té més, i per això ho té tot. Els de les sardanes de tota la vida, els sardanistes, estan que no s’ho creuen. Després d’anys i anys preservant amb purisme la dansa més ufana de les que es fan i es desfan, amb abnegació de colla sardanista sota el sol que això seu no tenia remei ni futur, de cop i volta desperten del son i veuen que el Coti Coti arrasa. Han tret el cap des dels seus caus de preservar les essències i no s’ho poden ni creure. Gent jove ballant una sardana! No tot està perdut, al·leluia! El món sardanista o sardanaire no és diguem un món per tirar coets, ni tan sols quan es deixen anar una mica la trena i la faldilla emmidonada i deixen de comptar en silenci o en veu alta per llançar-se a la gresca desenfrenada. No. La sardana és de ballar-se més per dins que cap enfora, i ara amb l’arribada del Coti Coti l’experiència, mística, salta pels aires. El món de la sardana ja havia viscut abans altres sacsejades. La cobla fa temps que ha demostrat el seu potencial universal i sempre he defensat que si la tenora fos ianqui, ara mateix mig món es mouria al seu so. Però la dansa no, ni tocar-la. Fa anys l’intrèpid Santi Arisa ja se les va veure amb els sancta sanctorum del ram per haver proposat la Sardanova. Aixx! Va haver-hi més debat que gresca. Es va avançar en el temps. En canvi, ara, apareixen els The Thiets amb la seva sardana per a no «sardaneros» i ho peten. No sé què en pensen les tietes... Jo, la sardana, per no espatllar-la ni tocar-la. Una vegada em van expulsar d’una rotllana perquè distorsionava. Tenien raó. Jo no tocava ni llargs ni curts. Ara, en canvi, el Coti Coti apunta maneres per trinxar desacomplexadament les normes d’una dansa que, vista des de fora, costa d’entendre. La trobaran a tots els súpers i a totes les festes i revetlles i celebracions tardaneres. Ah! I vist els dies que som, potser també a tots els mítings. Ja ho diu la lletra: Coti Coti... desemparat el qui no boti. O potser diu voti?