Les interpretacions

De les xifres dona per badar i encara que no estem pels voltants de Tots Sants, parlarem de l’esperança de vida, una manera eufemística de parlar de quant ens queda, estadísticament, per morir. Cal no confondre amb l’esperança de vida en néixer. Fa pocs dies, em vaig topar amb una publicació americana, la «NPR News», i amb un article en el qual, el seu títol, em va cridar l’atenció: «Viure o morir». L’autora de l’article, la Sra. Selena Simmons-Duffin que és la referent per badar avui, comenta el penós estat de l’esperança de vida als Estats Units d’Amèrica. Un país on la llibertat individual és article de fe. I d’aquí, el magí se’m va anar a cap a la paraula llibertat, en nom de la que s’han comès tantes atrocitats, la llibertat relacionada amb el fet de viure lliurement, quina fal·làcia!, una paraula repetida tantes vegades per la presidenta de la Comunitat de Madrid i relacionada amb la relaxació de mesures sanitàries durant la pandèmia de la covid-19 en aquesta comunitat; una relaxació important de les mesures sanitàries en comparació amb les mesures d’altres comunitats. Com deia la presidenta, «la libertad de ir a una terraza, de tomarse unes cervezas, de...». Ai las la Llibertat,

Seguint l’article, s’esmenta la baixa esperança de vida als Estats Units d’Amèrica, totes les dades que comentaré avui, són de l’any 2021. Doncs, aquest any l’esperança de vida era de 76,1 anys, la mateixa dada que tenien l’any 1996, fins a assolir un màxim de 78,9 anys al 2014, des de llavors sempre ha anat costa avall. Per cert, la mitjana d’esperança de vida de països que es puguin comparar amb els EUA és de 82,4 anys (Japó, Suïssa, Canadà, Alemanya i altres) i una dada inclús menor que països com Cuba, Líban i la República Txeca, com per fer-s’ho mirar.

Un país on el nivell de recerca mèdica és altíssim amb un resultat en salut pobre, un exemple més de la dificultat del repartiment de la riquesa i de la salut. Els nord-americans consumeixen més calories, no tenen un sistema universal d’accés a la salut, un feble sistema d’ajuts socials, un nivell alt de pobresa infantil, pateixen de segregació racial, d’un nivell alt d’aïllament social, el disseny urbanístic no afavoreix ni les relacions ni l’accés a aliments saludables, i altres factors que impacten en la salut.

En el mateix any, l’esperança de vida a l’Estat Espanyol, fou de 83,07 anys, la de Catalunya 83,34 i en la Comunitat de Madrid de 84,63. Vaja, que sota l’oferta de llibertat, són altres factors, condicionants, sistemes socials i sanitaris els que ajuden o afebleixen la salut de les persones i les possibilitats de morir abans d’hora.

Per analitzar dades, s’ha d’eixamplar l’observació, si no pot passar com en l’anàlisi de la situació econòmica del FC Barcelona, les dades són les dades, els números a l’hora d’explicar-ho ja no són coincidents i l’explicació que es dona va segons se sigui pro o contra directiva. A veure què passa a l’any 2022, en les dades del Barça i de l’Esperança de Vida.