Prou assassinats, prou persecució

Quan els pobles originaris parlen, hauríem de callar i escoltar-los amb el respecte que es mereixen, recordo bé aquestes paraules de la líder Mixteca Soledat Soza. Doncs en gran part ells són els que estan sostenint la vida a bona part del planeta, són els que més han aportat a la seva preservació, els que han hagut d’afrontar un brutal genocidi colonial, els qui resisteixen amb la seva sang el neocolonialisme extractivista actual. Perquè la resistència dels pobles originaris davant l’homogeneïtzació de les polítiques del capitalisme es presenta com un moviment social que defensa les diferències, les singularitats locals i regionals i les particularitats ètniques.

El dret a la llengua i el seu exercici com a tal ha estat present des de fa diverses dècades en la recerca del seu reconeixement jurídic a totes les esferes socials, econòmiques, polítiques i culturals. Els pobles originaris estan sent massacrats per la suposada civilització. Com l’expansió de l’agricultura industrial responsable del 80% de la desforestació mundial, i la demanda de la Unió Europea en representa una part alarmant (16%). La importació i el consum de la UE de matèries primeres com la soja, l’oli de palma, la carn de boví, el cautxú, la canya de sucre i el cacau, així com la tala industrial i altres indústries extractives com la de minerals, són especialment culpables.

Per donar dades, diverses investigacions van revelar en els darrers anys l’enllaç que hi ha entre la indústria ramadera i l’acceleració en la desforestació de la selva amazònica. Segons l’Institut Nacional d’Investigació Espacial del Brasil (INPE), nou de cada deu focus d’incendi en àrees dedicades a l’agronegoci van anar a terra destinat a la cria de bestiar. I una altra investigació de l’IIAP -Instituto de investigaciones de laAmazonía Peruana– va mostrar el 2019 que el 70% dels incendis van tenir lloc en zones de compra d’empreses càrnies. «L’Amazones està sent rematat per a la producció de carn; hi ha estats on hi ha més vaques que persones».

Els incendis són l’eina necessària per a l’avenç d’aquest model, que va acompanyada de la violència, assassinats i expulsió dels pobles originaris, que com hem dit són els principals preservadors de la natura i els territoris. Darrere hi ha lobbies financers com el Banco Santander que està entre les entitats financeres europees assenyalades per invertir en empreses càrnies brasileres directament vinculades amb la desforestació i la violència de la selva amazònica. Així ho mostren les dades recollides per l’ONG Global Witness juntament amb l’holandesa Profundo. Més de la meitat dels homicidis de defensors de la terra es concentren en només tres països: Brasil, Colòmbia i Mèxic amb dates del 2021. La situació no ha canviat gaire aquest any. Com més s’intensifica la crisi climàtica, més augmenta el xoc entre multinacionals i estats pel control de la terra i els recursos, i més activistes i comunitats que defensen territoris i ecosistemes es consideren un obstacle que cal eliminar a qualsevol preu.

La corrupció i la connivència entre els interessos empresarials, els de les bandes criminals i els del lideratge polític atorguen als assassins una impunitat generalitzada. Certament, els governs no tenen zel a l’hora d’identificar i condemnar els responsables de les massacres i els assassinats. Les dades de Mèxic són sorprenents: més del 94% dels atemptats contra defensors del medi ambient i dels territoris no es denuncien, i només el 0,9% del total donen lloc a una condemna. El canvi climàtic del planeta continua cobrant-se víctimes i els assassinats són dues cares de la mateixa moneda, no es poden separar. Aquestes brutalitats i barbàries ens parlen de l’aspecte destructiu que ha assumit el desenvolupament capitalista avui, i al mateix temps ens parlen de les formes en què es manifesta aquesta destrucció.