La mare de totes les batalles

Carles Francino

Carles Francino

No és agradable imaginar algú trossejat. Per això les estadístiques solen fallar si les traslladem a peu de carrer, però intentem-ho: el 28 de maig, tres persones i mitja de cada 10 van renunciar a votar. És possible que ens hàgim acostumat que un segment tan nombrós de la població ignori les cites amb les urnes, però no crec que sigui una pràctica saludable. Per això espero i desitjo que els anticossos que se suposen a una democràcia reaccionin el 23 de juliol. Aquell dia es lliurarà la mare de totes les batalles, expressió que va popularitzar el difunt Saddam Hussein a la primera guerra del Golf. Avui, la mare de totes les batalles es ventila en l’anomenada «guerra cultural»: un invent importat de la ultradreta dels Estats Units, que ens ha inoculat el virus de la polarització i que allunya qualsevol indici de debat racional.

La «guerra cultural» és un calaix de sastre –o un arsenal– on conviuen el feminisme, el procés, la religió, la família, els drets LGTBI, l’avortament, la llibertat educativa... Montesco contra Capuleto. Emocions i sentiments com a munició. Les xarxes socials convertides en tribalisme 4.0. L’ADN d’aquesta «guerra cultural», en realitat una guerra ideològica, convida a convertir l’adversari en enemic. «Sánchez o Espanya» i «que et voti Txapote» serien dos exemples palmaris d’aquesta dinàmica en què Ayuso ha portat Feijóo lligat durant tota la campanya. I que ha comptat –i comptarà– amb la inestimable caixa de ressonància de molts mitjans madrilenys. Esperonar l’emprenyament per estimular el vot. I la resposta de Sánchez, que planteja als espanyols si volen un president que estigui «al costat de Biden o al costat de Trump», confirma que accepta pujar al ring sota aquestes regles. Ell també busca estimular la indignació. A partir d’allà, com en boxa, es pot guanyar per KO o per punts. Però, a més dels emprenyats i indignats de cada costat, els tres votants i mig de cada 10 que l’altre dia es van quedar a casa possiblement siguin decisius per veure com es reparteixen els mastegots.