Exemples i exemples

Els agradi o no, els esportistes són miralls en els quals es reflecteixen els nens i el jovent. Tot el que fan, i encara més avui en dia, és seguit gairebé les 24 hores del dia i han d’anar alerta perquè els seus comportaments creen un efecte de seguiment beneficiós o perjudicial.

Fa uns dies vam trobar exemples de les dues bandes. Després de guanyar la Lliga de Campions i completar el triplet, el davanter del Manchester City Jack Grealish va viure dos dies d’absoluta bogeria etílica. Va començar a Istanbul, després de vèncer a la final contra l’Inter, va seguir l’endemà a Eivissa, on no va anar precisament a visitar museus, i va acabar en la rua del seu equip a Manchester. Només faltaria que no es pugui divertir. És jove, ric i viu tot l’any amb una gran pressió. Però ha de saber que les seves borratxeres retransmeses en directe no són un bon exemple. En la seva vida privada pot fer el que vulgui, però la imatge que va donar al món pot fer gràcia a alguns, però no és el que s’espera d’un referent esportiu.

A l’altra banda tenim dos jugadors del Betis, el gallec Borja Iglesias i el sallentí Aitor Ruibal. Van anar a un casament vestits i maquillats d’una manera, amb bossa de mà incorporada, que els va comportar faltes de respecte i insults homòfobs a les xarxes. Iglesias ja havia estat protagonista fa uns mesos, quan va jugar un partit amb les ungles pintades de negre. Després dels fets, Ruibal va escriure un fil a Twitter que acabava d’una manera concloent: «Els que segueixen mostrant comportaments així necessiten ajut. El problema el tenen ells amb la seva intolerància i els seus complexos». Va fer més i va ajudar més gent amb aquestes línies que marcant tres gols en un partit.