Els pisos que falten

AManresa ja hi ha en marxa tres projectes de promoció d’habitatges per mitjà de cooperatives. El darrer que s’ha fet públic oferirà prioritàriament pisos petits a persones joves i persones grans, dues de les franges d’edat que tenen unes necessitats més específiquesi més desateses al sector de l’habitatge. Manresa fa temps que és terreny fèrtil per al cooperativisme, però que es vagin sumant propostes en aquest sector és un bon indicador -per si en calien més- de fins a quin punt hi ha un dèficit profund en matèria d’espai residencial. Les ciutats van néixer com a llocs on tenir un espai amb sostre i una activitat per guanyar-se la vida. Si no poden oferir llocs on viure adients a cada necessitat i a cada disponibilitat econòmica, les ciutats perden ni més ni menys que una de les principals raons per les quals van ser inventades. El cooperativisme entra en acció perquè el mercat privat no ofereix el que cal -ni tan sols, molt sovint, als que disposen d’una renda mitjana- i el sector públic no ofereix pràcticament res. Haver arribat a aquest nivell de precarietat és un fracàs col·lectiu, i que no s’estigui actuant amb absoluta urgència és un fracàs de tota la classe política.