De Los Ángeles a Cardona, amb format pantalla

L’edició del passsat 9 de febrer d’aquest diari mostrava a la contraportada una imatge que ja forma part dels capítols més rellevants de l’esport mundial. El moment en què el jugador de Los Angeles Lakers de la NBA Lebron James feia el llançament del seu punt número 38.388, que li va suposar convertir-se a partir d’aquell moment en el màxim anotador de la considerada millor lliga de bàsquet del món. La fotografia va ser escollida no només pel fet que congelava un instant molt potent, sinó també per un detall col·lateral del que es feia esment en el text que l’acompanyava. Presa des de darrere del jugador en el moment que s’alçava per executar el tir, tot el fons de la imatge l’ocupaven centenars d’espectadors que (amb gairebé una única excepció) alçaven també els braços, però en aquest cas amb els seus mòbils, per capturar el mateix moment des de la seva perspectiva.

L’he recuperada mentalment, aquella imatge, perquè vinc d’un cap de setmana de festa major al poble en què a través de les xarxes socials han proliferat les fotografies de les activitats que s’hi han anat desenvolupant. I m’ha cridat l’atenció que gran part d’aquestes, per no dir la immensa majoria, tenen un denominador comú. L’acte (per exemple, el correfoc) hi apareix de fons, i en primer terme i ocupant un terç de l’enquadrament s’alcen brillants desenes de pantalletes sostingudes per sengles mans que en capten el moment. És una evidència que vivim en una societat cada cop més enganxada al mòbil, que és una eina espectacularment potent per a qualsevol connexió, gestió, informació o consulta immediata. Però també ens ha portat en pocs anys a ‘viure’ la vida des d’un enquadrament d’escasses polzades, fet que, en realitat, ens allunya de la vivència. Ens perdem la plenitud del present esforçats en immortalitzar-ho per després rememorar (o fer-ho constar públicament) en diferit el que realment no hem acabat gaudint. Un contrasentit.

Aprofitant aquest corrent, però, a Cardona han tingut la bona pensada d’instal·lar un element singular davant d’algunes de les vistes més icòniques de la vila: el que anomenen punts selfie. Es tracta d’uns suports damunt dels quals es pot posar el mòbil i que ja estan posicionats de manera que garanteixen el millor enquadrament per als autoretrats amb els paisatges de fons. Sabedors que estem més per fer saber el moment que no pas per assaborir-lo, el mateix punt de suport convida l’usuari a compartir les imatges captades a través de les xarxes socials mitjançant etiquetes suggerides. Una bona (i econòmica) manera de promocionar-se amb la complicitat d’una dinàmica social. La de mirar la vida a través d’un enquadrament.