Desafecció política

La desafecció política és dolenta per a la salut democràtica. El distanciament existent entre les anomenades classe política i societat civil és un problema greu. Més del 70% dels espanyols desconfien dels polítics i les institucions (dades del CIS). Molt preocupant. Bona part de la ciutadania està emprenyada per les actituds d’alguns polítics: promeses electorals incomplertes ; corrupteles ; crispació constant amb qui pensa diferent ; picabaralles internes per assolir el poder ; prebendes vàries (cotxes oficials, dietes...) etc. Són comentaris que sovint s’escolten al carrer. Quan s’acosten unes eleccions sempre sorgeix la mateixa pregunta: a qui beneficia l’abstencionisme ? La resposta és ben senzilla: perjudica a la democràcia!

Ja comença a ser hora que alguns polítics pensin d’una punyetera vegada amb els interessos de la col·lectivitat i deixin de pensar amb els seus propis interessos.

Seguint l’actualitat no deixa de sorprendre constatar com alguns Ajuntaments els primers acords han consistit en augmentar-se el salari. S’ha prioritzat l’increment del sou abans de presentar –i debatre– el Pla d’acció de govern sobre urbanisme, sanitat, serveis socials, cultura, seguretat ciutadana, via pública, transport, etc. El rànquing del desvergonyiment polític l’encapçalen el Partit Popular i Vox.

Només una mostra d’aquest guirigall municipal: a Yebes (Guadalajara) el nou alcalde del Partit Popular s’ha incrementat el salari un 32% en relació al seu predecessor i el primer tinent d’alcalde de Vox s’ha apujat el sou un 51%. A Torrelodones (Madrid) on governa la coalició del Partit Popular i Vox el primer acord ha consistit en incrementar la despesa en personal i els sous de l’equip de govern amb un 137%. S’ha passat de 484.509,37 euros anuals a 1.155.239,43 euros. Per cert, durant la campanya electoral van prometre acabar amb les «despeses supèrflues». A Puerto de Santa María (Cadis), amb majoria absoluta del Partit Popular , els sous de l’equip de govern i càrrecs de confiança s’han incrementat un 40% respecte a l’anterior legislatura. A Cadis, el nou alcalde del Partit Popular cobrarà 30.000 euros més a l’any que el seu antecessor. L’increment és del 77%. A Marbella (Màlaga), la polèmica alcaldessa del PP s’ha apujat el sou fins a 92.928,03 euros anuals. No ha perdonat ni els tres cèntims. Se l’ha incrementat fins al màxim permès en ciutats d’una població similar a Marbella.

Més a prop també tenim algunes «curiositats» com a la Diputació de Barcelona on a més de la plantilla que supera els 4.000 funcionaris hi ha 61 assessors dels grups polítics (nomenats a dit pels propis partits) que cobren entre 4.072,13 euros i 5.393,15 euros mensuals (dades de la «web» oficial de la Diputació de Barcelona). Alguns/es quan deixen el seu càrrec de regidor/a se’ls «transforma» en assessor/a. El Bages també hi té representació.

Vet aquí una lleugera pinzellada de l’acolorida realitat i que provoca també desafecció política. Abstenir-se de votar, però, no és la solució. Cal continuar lluitant per acabar amb les desigualtats i injustícies socials.