La metgessa falsa, un serial

Poc més d’una setmana després de l’esclat del cas més alarmant dels últims anys, el de la (no) doctora de l’Hospital de Berga, es van sabent més i més detalls insòlits. A un lloc com a Anglaterra, hauria dimitit el ministre de Salut Stephen Barclay i The Guardian hi dedicaria cinc pàgines diàries.

Dilluns passat la van detenir a Vic i ha passat tres dies a les masmorres policials coent-se a foc lent. Fins dijous no la van portar davant de la jutgessa. La impostora havia treballat a la Dexeus del grup Quirón i a sis centres més. El Mossos l’estan investigant juntament amb els pacients «tractats» per ella per si hi ha hagut algun cas fatal. Topa frontalment amb la versió de la gerent del centre berguedà quan va determinar, dos dies després del cas, el tancament de la investigació interna negant qualsevol negligència. La seva pressa per girar full haurà d’esperar. En 48 hores és impossible verificar els expedients de centenars de pacients. A urgències, en lloc d’una doctora, hi havia una noia de Torelló de 30 anys jugant a metges. Sense cap coneixement, titulació superior ni formació bàsica. No acredita ni el diploma del curs de primers auxilis dels monitors de colònies. Una captura de pantalla de col·legiada (manipulada) i dues fotos vestida de doctora era el seu bagatge.

Amb l’engany (igual de dolós) als altres centres sanitaris es pretenen esmunyir els responsables caçats en flagrant errada. Han dit d’ella per justificar-se de la seva simulació: «Era molt llesta i preguntava molt». En la penitència hi ha la cura, segons el codi dels catòlics. Desconec si entre la classe mèdica dirigent existeix tal actitud més enllà del seu jurament hipocràtic, però ara seria sanador per a la societat conèixer les versions dels sanitaris que van compartir torn, fent pública contrició.

Seria útil saber de què hi parlaven a l’hora del cafè a l’espai reservat per a ells a la minúscula cafeteria de l’hospital, el qual fa poc va perdre fins i tot el nom del seu sant: Bernabé. Imagino les seves trobades, tots vestits de blanc, remenant el tallat i discutint sobre reanimació cardíaca o incontinència urinària. O amb ella i un pacient greu a urgències durant set mesos. En aquests entorns professionals és impossible que mai ningú sospités, ningú la descobrís, ningú s’alarmés. Els deuria envoltar un silenci corporatiu i covard.

Qualsevol empresa mitjana (o petita), a part de demanar títols i qualificacions als nous empleats, manté entrevistes prèvies per verificar els coneixements i l’adequació del candidat a una plaça. Hem sentit aquests dies una bestiesa pintada amb el color de les excuses: la dificultat per trobar professionals mèdics. Si aquesta és la realitat, és millor tancar provisionalment el servei i derivar pacients. A part de posar-los en alt risc a mans d’una jove del carrer fent de doctora, juguen amb la sostenibilitat d’aquest hospital com a tal. Semblaven superades les amenaces de continuïtat, arribaven senyals de consolidació i ara es pengen aquesta creu. Les ombres i les conseqüències seran de llarga digestió.