El nom no fa la cosa

El canvi de nom d’alguna regidoria a l’Ajuntament de Manresa ha suscitat certa perplexitat entre les entitats ciutadanes. Amb tants problemes que té Manresa i ara només hi faltava una controvèrsia semàntica. Tal com diu aquella dita, «el nom no fa la cosa». El nom és un factor secundari; el que realment importa és el seu contingut. El primordial és el treball -i l’eficàcia- del regidor o regidora responsable. És habitual que amb un canvi de govern esdevingui una fase de metamorfosi política. Algunes regidories canvien de nom i altres desapareixen. En un passat no gaire llunyà havia existit una regidoria amb el nom de «participació ciutadana». La participació és una peça imprescindible per fer rutllar adequadament l’engranatge democràtic. Una peça cabdal que cal greixar constantment per evitar que es rovelli i es malmeti. Ja fa més de quaranta anys, en aquell teatre de la transició democràtica, els directors d’escena prometien l’estrena de la «democràcia participativa». El resultat, però, ha estat una descafeïnada «democràcia representativa». Les persones que participem en els moviments socials, i que sovint hem de relacionar-nos amb els governants, som fefaents notaris que la nostra activitat reivindicativa els incomoda i emprenya. Alguns polítics els agrada molt conjugar públicament el verb «participar» però en la intimitat detesten que se’ls fiscalitzi la seva gestió. No suporten -ni consenten- que la seva acció de govern sigui controlada per la societat civil. Manresa, des de fa anys, s’ha convertit en un laboratori d’experiments participatius. Molts assajos i poca eficàcia. L’Ajuntament va iniciar la seva singladura participativa l’any 1993 quan va aprovar el primer reglament de participació ciutadana. En el decurs dels anys s’ha anat modificant fins a arribar a la darrera revisió l’any 2019. Al dia d’avui Manresa té quatre Consells de Districte poc eficaços a causa del seu caràcter consultiu (no decisiu) i al seu migrat pressupost de 30.000 euros anuals per a cadascun d’ells. Una quantitat raquítica a distribuir entre els barris que configuren el districte i que fa anys està congelada. Al dia d’avui Manresa té onze Consells Sectorials alguns dels quals funcionen bé i altres funcionen menys bé a causa de la manca de planificació i a la improvisació del regidor/a de l’àrea. Al dia d’avui Manresa té els Pressupostos Participatius hivernats. Amb bombo i platerets van estrenar-se l’any 2015 i van tenir continuïtat fins a l’any 2019. En aquella darrera convocatòria s’hi van destinar 200.000 euros a repartir entre quatre projectes amb un límit màxim de 50.000 euros per a cadascun. Un import esquifit, el 0,23% del pressupost municipal d’aquell any. Al dia d’avui l’Ajuntament de Manresa continua suspenent l’assignatura de la «participació ciutadana». Com que diuen que «l’esperança no s’ha de perdre mai», els devots feligresos de la participació continuarem peregrinant al santuari municipal de la plaça Major per encomanar-nos ara al «tripartit» celestial. Esperem que la providència política escolti les nostres pregàries d’una punyetera vegada i ens concedeix la gràcia divina d’una «participació ciutadana» digna!