plaça malaguanyada

La plaça Cots de Manresa és un espai verd i ombrejat rar en una zona de la ciutat congestionada i sense zones de descans, un petit oasi amb grans possibilitats que, com pot comprovar qualsevol que hi doni un cop d’ull, i com lamenten els veïns que parlaven en la nostra edició d’ahir, són possibilitats desaprofitades. L’espai té, fins i tot, un considerable atractiu arquitectònic, amb el contundent edifici de Casa Caritat en una banda i amb un conjunt de cases amb tribunes a l’altra que li donen un aire més o menys senyorial. Els arbres, grossos i frondosos, accentuen aquest caràcter noble. Tanmateix, quan es mira a terra l’efecte desapareix. Com passa en molts punts de Manresa, el que hi domina és la sensació de deixadesa i obsolescència. Hi ha sis paviments diferents, racons bruts i trams de terra bonyegut. El resultat és que un espai tan valuós en un sector de la ciutat on n’hi ha tan poca disponibilitat, just a la frontera del Barri Antic, està gairebé sempre buit i infrautilitzat. No convida a entrar-hi. Tot i que moltíssima gent passa cada dia pels serveis públics de Casa Caritat, poquíssimes persones hi seuen o hi esperen. Malaguanyada.