Cranc de l’Agulla a la manresana

Ens passem de llestos i ens surt el tret per la culata. Vam eliminar els peixos invasors del llac de l’Agulla i ara és ple de crancs invasors. La natura no és sàvia, perquè no pensa, però actua segons unes regles que la ciència no para de descobrir, i una d’elles diu que la vida tendeix a omplir els buits artificials. Quan els maies van deixar les seves ciutats la selva va trigar quatre dies a engolir les edificacions. Quan s’arrenquen alzines per plantar vinyes i després s’abandonen per la fil·loxera, apareix una pineda atapeïda que convida a l’incendi. Al llac de l’Agulla, un embassament construït fa mig segle, hi havia peixos d’espècies alguna autoritat va considerar invasores perquè no navegaven pel Llobregat durant el plistocè. Les més abundants eren les carpes, que «només» són a les aigües fluvials catalanes des de l’època dels romans, i quan van buidar el llac per netejar-lo van liquidar totes les que hi havia. En realitat van fer una escabetxada de quasi tot el que remenava la cua, però els crancs es van amagar sota el fang –segons explica un pescador– i quan ha tornat l’aigua s’han trobat sense depredadors que els impedissin proliferar. Aquests crancs també són una espècie invasora, perquè van arribar de lluny fa cinc dècades i van desplaçar els autòctons; per tant, caldria aplicar-los l’extermini zooxenòfob quan es presenti l’ocasió. Què passaria llavors? Quines altres bestioles proliferarien en absència del crancs? O els hem de deixar créixer i multiplicar-se gràcies a la seva capacitat omnívora d’engolir tot el que arrepleguen? Al Estats Units en fan un pastís, però els que han tastat una i altra espècie diuen que els nouvinguts no tenen punt de comparació amb els que agafàvem a les rieres abans de l’extermini. D’aquests n’havia fet menjades de la ma d’una família amiga i acabava amb els morros inflats per la salsa picant. Els qui no han fet mai la comparació potser apreciaran la gastronomia del nou si algú s’hi llança. Cranc de l’Agulla, especialitat manresana?