nous manresans

No cal ser un xenòfob per veure amb preocupació que gairebé la meitat dels naixements a Manresa l’any passat fossin de mares estrangeres. Qualsevol persona preocupada per la continuïtat del català i de la personalitat nacional del país pot veure la dada amb inquietud. I certament, el fet que a Catalunya aquest percentatge sigui del 32% crida a fer un gran esforç, i amb urgència, per proveir tots els recursos necessaris per assegurar que tota aquesta nova població rebrà una escolarització en català de gran qualitat, i disposarà d’aules d’acollida, de reforç lingüístic, d’activitats extraescolars i del que faci falta per garantir la seva integració, que és garantia de la continuïtat del país. Ja fa anys que no es fa prou i cada cop és més urgent. A Manresa hauria de tenir una prioritat encara més especial. Tanmateix, també cal posar les coses al seu lloc just. La dada de Manresa és fruit d’un envelliment de la població autòctona que fa que els autòctons tinguin menys fills; per això el pes de la població immigrada és més gran. I molt important: sense població immigrada, la decadència de Catalunya estaria assegurada. La immigració és una gran oportunitat. El que cal és aprofitar-la.