Empresaris, quins empresaris?

Es pot generalitzar l’opinió d’una, dues o tres patronals, associacions o instituts, etc., al que desitgen els empresaris per al Govern d’Espanya? No. La pluralitat del món empresarial és molt més gran que la que pretenen relatar les cròniques teledirigides pels de gairebé sempre, el mèrit dels quals tenen per influir on els interessa. Per començar, per empresari a Espanya s’uneixen propietaris i alts executius. Res a veure amb el món anglosaxó, on se separa entre owner i business man or woman. Uns parlen per si sols i els altres s’atribueixen la representació de les empreses que dirigeixen, en la majoria dels casos participades per grans fons internacionals.

Només a Catalunya hi ha empresaris independentistes que segueixen sent-ho tant com fa set anys. Venen més del 90% de la seva producció fora d’Espanya i, a aquestes altures de la seva vida, volen que el seu ídol, Carles Puigdemont, es burli de Pedro Sánchez. Les seves estructures societàries són tan enginyoses que fins i tot Rafael del Pino, principal accionista de Ferrovial, se n’enorgulliria. Per a ells, Espanya continua sent un llast que s’ha de llançar per la borda. Intenten combinar el seu pragmatisme amb una envejable hipocresia al separar el seu discurs públic del privat.

Hi ha empresaris, en canvi, a l’altre costat de l’espectre polític. Els que viuen al districte de Sarrià-Sant Gervasi van votar Xavier Trias, «un dels nostres», en les municipals, i el PP en les generals. També hi ha els empresaris que van votar Vox i fins i tot, a l’interior de Catalunya, la CUP. Casos aïllats, sens dubte, però que existeixen. La història demostra que l’intent dels empresaris -sobretot de l’establishment empresarial- de poder controlar el món polític, de totes les ideologies, va fracassar. Davant la realitat política, n’hi va haver que es van ajustar i es van anar, camaleònicament, adequant i intentant influir amb el govern de torn, i d’altres que, ja que els governs van acabar derivant en règims autoritaris i dictatorials, van acabar anant-se’n a altres llocs.

Hi ha res que vulgui consensuadament el món de l’empresa? Sí, hi ha un comú denominador: saber a què atenir-se, quin és el mínim mapa de ruta del Govern de torn, que no es canviïn les regles cada dos per tres i que sigui més fàcil continuar invertint gràcies a poder continuar guanyant diners.