Tan tonto és Sancho?

Imma Sust

Imma Sust

Estic realment ansiosa esperant el capítol de Crims que es podria titular tranquil·lament: El desmembrament de Tailàndia. I sobretot després del fiasco de documental sobre la mort de Mario Biondo, de dubtosa objectivitat. Carles Porta és l’únic que em dona credibilitat. Es basa en fets reals, evidències científiques i proves més que demostrades. I sí, jo soc com la majoria dels mortals: un ésser morbós. Em paro quan hi ha un accident de trànsit, apujo la persiana a mitjanit si sento crits i m’encanten els llibres d’Agatha Christie. Alguna cosa hi ha en aquest tipus de crims que ens enganxen tant. Sobretot si hi ha famosos. No em negaran que si Daniel Sancho no fos el fill de l’actor Rodolfo Sancho ningú en parlaria. I és llavors quan apareixen les cinc-centes mil teories per blanquejar i justificar el personatge. I jo em pregunto: Tan tonto és el net de Sancho Gracia? Perquè una cosa és ficar-se en una relació tòxica, una altra matar en defensa pròpia i, una de ben diferent, desmembrar algú i repartir el seu cos en bossetes per l’illa de Koh Phangan. Tailàndia! Estaran d’acord amb mi que és el pitjor lloc del món per cometre un assassinat.

¿Que potser el fill de l’actor mai va veure L’Exprés de Mitjanit? En tot cas, el pla no era gaire bo i l’acte comès, difícil d’entendre, venint d’una persona amb una salut mental sana. Cosa que ara mateix està per demostrar. El que és clar és que a l’estiu aquest tipus de notícies són or per a la tele i premsa. Tots parlant de la família Sancho, que està destrossada, i de l’encert de Daniel Sancho de demanar perdó, sense dedicar ni un segon a Edwin Arrieta, que ja no existeix. Ho qüestionem tot perquè no pot ser que un paio guapo i famós, familiar d’una saga important d’actors espanyols, faci una cosa així de terrible. Si no fos el net de Curro Jiménez l’estaríem destrossant? I ja no us dic si fos marroquí o romanès. I si fos una dona víctima de violència de gènere? Això ja ho vivim gairebé diàriament. Quinze segons al telenotícies i encara gràcies. Com sempre, posem llum on no toca.