El 2057 tingueu plaça a la pastera

Des que un estudi de dos investigadors de la Universitat de Copenhaguen va situar entorn de l’any 2057 el moment en què el corrent que porta aigua calenta del Carib a l’Àrtic s’aturarà com a conseqüència del canvi climàtic, s’han anat produint reaccions de científics que afirmen que és molt aventurat predir si col·lapsarà, i quins efectes tindria que ho fes. En general, es detecta una certa tendència a l’uf-no-n’hi-ha-per-tant.

Evidentment, un servidor no en té ni idea. Però ja ha passat. Els climatòlegs expliquen que la darrera vegada que el corrent del golf es va interrompre va ser fa uns 13.000 anys, quan el planeta anava sortint de la darrera gran glaciació. El desgel va crear un llac enorme a la zona dels Grans Llacs actuals, i el seu nivell va anar pujant fins que es va desbordar per la banda de l’Atlàntic. Sembla que en molt poc temps, potser només un any, la massa d’aigua dolça i freda abocada a l’oceà va aturar el corrent, i que això va provocar, en potser només un parell de dècades, un refredament dràstic de bona part de l’hemisferi nord, que va retrocedir durant entorn de mil anys a una nova edat de gel anomenada el Dryas Recent. Alguns autors aventuren que potser el refredament va acabar d’incentivar les primeres cultures humanes sedentàries de l’Orient Mitjà, començant pels poc coneguts natufians, a inventar l’agricultura, ja que tant la caça com el cereal silvestre van començar a escassejar molt ràpidament. Sigui com sigui, l’efecte va ser brutal, colossal, i va canviar de cap a peus les regles del joc planetari. ¿Podria tornar a passar en poc temps? Si és així, ¿veurem milions d’europeus blanquets amb entrepans de mamut a la motxilla emigrant en pastera cap a Àfrica per no glaçar-se el cul?